dilluns, 23 de març de 2020

Inauguració de el nou edifici de la Caixa de Pensions per a la Vellesa I d'Estalvis 31 de Maig de 1951

Fons hemeroteca Vida Parroquial : 
portaveu mesal del Patronat de la Catequísta de Figueres. trad.


Inauguració del nou edifici de la Caixa de Pensions per a la Vellesa I d'Estalvis 
31 de Maig de 1951


El mes d'abril de l'any 1884 quan un grup de benemèrits figuerencs, amants de la pau i de el progrés i amb el desig d'afavorir a una gran massa de gent obrera facilitant el sistema de l'estalvi, a fi de formar-se un capital per a les necessitats de l' matí, van fundar a la nostra ciutat la "Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de l'Empordà", la institució, tot i ser poc arrelat el sistema de l'estalvi en aquell temps, ja que només hi havia una altra Caixa a Palafrugell, des dels primers passos va ser cada dia en augment, comptant vint anys després de la seva fundació o sigui en 1908, amb 703 imponents, sumant un capital de 287.349 pessetes, quantitat importantíssima en aquella època.
Aquesta institució empordanesa va actuar pel seu compte fins a principis de l'any 1916, en el any va pactar la seva fusió amb l'actual Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis.
Trenta-cinc anys van transcórrer des d'aquella data i la humil Caixa d'Estalvis figuerenca, fins a ser la  Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, instal·lada fins a la data al carrer de Sant Pere i des del dia 4 de juny al magnífic i majestuós edifici de la seva propietat aixecat a la Plaça de Calvo Sotelo.

No reunint l'antic local les condicions necessàries per poder dur a terme amb més facilitat les múltiples operacions que efectua la Caixa i davant el gran increment de les mateixes, el Consell directiu va acordar dotar la Sucursal de la nostra ciutat d'un edifici que, a la mateixa temps d'honorar la Institució, fora orgull de Figueres.
I certament que han aconseguit amb escreix la seva lloable propòsit.
Aquest edifici sobri i elegant a el mateix temps, de proporcions majestuoses i línies esveltes, en el qual tot conjuga i es complementa, és creació de l'reputat arquitecte figuerenc i distingit Professor de l'Escola Superior d'arquitectura de Barcelona, ​​don Pelai Martínez Paricio, a el qual es va felicitar pel nou triomf que s'afegia als molts ja collits.
Desitjant la Direcció de la Caixa, incrementar l'obra cultural que portava a terme feia anys en diverses ciutats i en diversos aspectes i formes, va dota el nou edifici d'una Biblioteca Pública i una Casa de Cultura, sales espaioses, alegres i còmodes, en les quals els figuerencs podrian en la primera, recrear l'esperit en la lectura de bons llibres i textos i en la segona escoltar de tant en tant l'autoritzada paraula d'il·lustres i competents conferenciants que  proporcionaria la Direcció de la Caixa, per  el progrés i la cultura de la nostra ciutat.

Tot el que es podia  dir de l'interior de l'edifici seria poc davant la magnificència amb la qual van estar dotades les dependències, ja que per la seva amplitud, distribució, direcció i llum, tot en conjunt demostrava un gust refinat i exquisit que deia molt a favor de les firmes i operaris que van intervindre.

Pedra artificial, Sagrera
Fusteria, Coderch
Serralleria, Basco
Electricitat, Fàbregas i Joan Butchacas
Pintors, Sutrá, Bartolomé, Juvé i Jacomet
Lampisteria, Ribas 
Feines de pedrera, Casellas
Marbres, Novoa

Els quals van rivalitzat per deixar bona empremta de la seva tasca en tan sumptuós local.
És digne d'especial esment la monumental estàtua de Ceres, de marbre blanc legítim de Cártama (Itàlia) instal·lada al vestíbul i obra de l'artista escultor natural de Figueres, Llorens Cairó, el qual, en aquesta magnífica creació del seu exquisit art va fer vessar totes les exigències.
"Una veritable obra mestra".

El seu cost en conjunt va ser d'unes 80.000 pessetes.
Al migdia va tenir lloc el solemne acte de benedicció i inauguració oficial de l'edifici, amb assistència de les autoritats i nombroses personalitats de la indústria, comerç i finances de la nostra ciutat i comarca.
A l'hora anunciada, Mn. Pere Xutglá, Rector Arxiprest de la ciutat, va procedir a la solemne benedicció de l'edifici i dependències, davant la presència del Sr. Miquel Mateu, President de la Caixa de Pensions, de nombrosos consellers de la mateixa amb les seves respectives dones, vinguts expressament per aquest acte, i de totes les autoritats locals i representacions d'Entitats i de el comerç figuerenc, així com de tots els funcionaris de la Caixa a la ciutat i comarca.
Després de la benedicció va fer ús de la paraula el Sr. Mateu, el qual visiblement emocionat va dir que aquell dia era per ell, de doble felicitació.
En primer lloc per la inauguració de la nova sucursal i en segon perquè, el Consell d'Administració de la Caixa reiterant la confiança en ell dipositada, li havia reelegit per al càrrec de president. Va fer esment també de si la fusió amb la Caixa d'Estalvis i Monte de Pietad de l'Empordà, de que de els  seus fonaments va néixer la sucursal que avui admirem.
Va acabar fent vots per la prosperitat de Figueres i comarca, sent molt aplaudit.

A continuació va dirigir la paraula als assistents  Sr. Alcalde Joan Bonaterra Matas, el qual es va felicitar que a Figueres puguéssim comptar amb un edifici tan suberbi, ideat, construït i acabat tot per mans de figuerencs i enaltint el gran encert d'instal·lar una nova biblioteca a la sucursal.
Va ser llargament ovacionat.

Seguidament el Sr. Mateu va fer entrega a l'alcalde i Mn. Pere Xutglá 'un donatiu de cinc mil pessetes per a l'ús que creguin convenient, obsequi de la Direcció General de la Caixa amb motiu de la inauguració.
En un dels despatxos va ser descobert un retrat del Sr. Mateu, per part de l'Conseller Sr. Aurelio Joaniquet, el qual en un breu parlament va elogiar la tasca del seu digne president. El Sr. Mateu que ignorava l'homenatge ho va agrair amb mostres de sentida emoció.
Acte seguit tots els assistents van ser obsequiats amb un refrigeri al saló de conferències.
En acabar es va oferir  un dinar a l'Hotel Durán




Característiques de l'edifici: És de forma lleugerament rectangular, ocupant en total una superfície d'uns 650 metres quadrats. Consta de soterranis, planta baixa i tres pisos. A la planta baixa hi ha les oficines. Direcció, Biblioteca i Casa de Cultura i els pisos es subdivideixen en set habitatges i quatre despatxos. L'entrada a les oficines s'efectua per la Plaça Calvo Sotelo i la de la Biblioteca i Casa de Cultura pel carrer de Víctor Prade- ra. La sala de Conferències és capaç per a unes setanta persones ia la Biblioteca caben còmodament cent lectors, sent més de tres mil volums els que poden contenir els prestatges instal·lats en la mateixa. L'estàtua de Ceres pesa uns 750 quilos i el cost total de l'edifici s'eleva a un pressupost d'uns quatre milions de pessetes.
En commemoració de l'esdeveniment van ser obsequiats amb un dinar extraordinària els socorreguts en Auxili Social i la gent gran de l'Asil Vilallonga i van ser tocades 3 audicions de sardanes a la plaça contigua a l'edifici.

Assistents a l'acte.

Rector arxiprest de la ciutat 
Mn. Pere Xutglá

President de l'Entitat
Miquel Mateu i Pla

Alcalde, cap local de el Moviment i procurador en Corts,
Juan Bonaterra Matas

Comandant Militar de la Plaça
Coronel Alberto de Tàpia.

Vicepresident de la Caixa
Aurelio Joaniquet

Consellers de la Caixa

Santiago Julia
Enrique Luño
José Arnaldo
Miguel Cardelus
Rafael Feliu
José Mª Gich
Aristides Vallès
Joan Badó
Luís Casademunt
Manuel Fuster
Joaquín Gomis
Enrique Ramos
José Graells
Francesc de A. Manich;
Miguel Mir
Nadal
Marquès de Muller
Marquès de Menas Albas;
Joaquim Tintoré;
Antoni de Trinchet
José Vergés
José Ixart;
César Puget
Jose Romanya
Diego Zaforteza
Luís Sola
Pius Fransoy.

Cap comentari:

Publica un comentari