dijous, 15 de febrer de 2018

Dijous de mercat a Figueres 1957


Fons fotogràfic :Brangulí (fotògrafs)
Fons hemeroteca: Wikipedia
Arxiu Comarcal
ANC



Un Dijous de  mercat a Figueres 1957

Fou un fotògraf documentalista amb una producció molt vasta, ja que va treballar per a diversos sectors com la premsa, la indústria, el comerç i l'arquitectura.
Va treballar a la revista La Hormiga de Oro, i als diaris La Vanguardia, Prensa española, ABC i en la revista Blanco y Negro.
Va ser membre de la Cooperativa de Periodistas para la Construcción de Casas Baratas creada el 1915.
També va treballar documentant treballs per a empreses de construcció, com Construcciones y Pavimentos, una de les primeres empreses encofradores de la zona, o per altres empreses públiques com l'encarregada de la xarxa del Metro de Barcelona o de la creació de l'enllumenat públic.

Gràcies a aquesta feina de fotògraf documentalista, va ser autor de nombrosos reportatges sobre Catalunya i, en especial, la ciutat comtal, destacant el que va fer amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Hi ha una enorme quantitat de fotografies seves a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, on es conserven els clixés tant d'ell com els dels seus dos fills, Joaquim Brangulí i Claramunt (1913-1991) i Xavier Brangulí i Claramunt (1918-1986), que el seguiren en l'ofici de fotògraf.
Els tres van treballar en equip , com la saga dels Fotògrafs Napoleon arribant a tenir una única signatura i un únic arxiu, format per aproximadament un milió de negatius amb la signatura Brangulí, dels quals es creu que aproximadament mig milió són atribuïbles al pare. L'arxiu, format per publicacions i material de l'època, va ser comprat per la Generalitat de Catalunya als seus hereus l'any 1992.
El seu sistema de treball era principalment mitjançant la sèrie fotogràfica: interrelacionant les fotografies entre si es contextualitzava la informació. El mateix artista les catalogava i arxivava en grups, carpetes i col·leccions separades.

















































































3 comentaris:

  1. M'agrada molt. Gràcies per aquestes fotografies.

    ResponElimina
  2. quins records mha fet emocionar
    gracies

    ResponElimina
  3. Yo vivia en la calle S. José. El mercado lo he vivido, es raro que no salga por algún lado.desde el " terrat tirábamos alguna piedrecita al montón de los huevos" cosa de crios. Gracias Toni por tantos y buenos recuerdos. Un abrazo

    ResponElimina