Mil·lenari de Sant Pere de Figueres

 

El primer document en què apareix documentada l’església de Sant Pere de Figueres és en el testament del comte de Besalú, Bernat Tallaferro, que és datat el 13 d’octubre de l’any 1020. 

Aquest document, entre altres coses, ens diu que “el comte fa donació al monestir de Besalú del Mas de Tapioles, que era un alou que es trobava dins la “Parrochia Sancti Petri de Figarias”. Que s’anomeni la parròquia vol dir que ja estava constituïda i edificada. 

Per aquesta raó, ben fonamentada, celebrem durant l’any 2020 el mil·lenari de Sant Pere de Figueres, amb un seguit d’actes que s’estan preparant per part d’una Comissió organitzadora formada per diverses persones relacionades amb la vida parroquial, cultural, popular, artística i municipal de Figueres. 

D’aquesta manera volem que sigui una celebració de tota la ciutat i comarca, ja que es tracta d’unes arrels que ens identifiquen. 

Com a creients, saber que venim de lluny ens ha de projectar amb més fermesa cap al futur, tal com un arbre creix més vigorós quan l’alimenten unes arrels profundes. 

Som deutors del llegat important dels nostres avantpassats, que van edificar i, en el seu moment, reconstruir, un temple catedralici i ens han comunicat una fe cristiana que ha estat molt beneficiosa per la cohesió social de Figueres al llarg de la història.

Mossèn Josep Maria Albert i Arnau

Mossén Albert

Mn. Josep Maria Albert i Arnau  (Cistella 18 de Abril de 1897 - Figueres 1987) va ser, sens dubte un figuerenc d'adopció, com ell deia, de " tota manera sóc empordanès".

Nomenament de mossèn Josep Mª Albert Arnau 

fill adoptiu de Figueres. 1978

Era el dia 18 d'abril de 1897. Els seus Pares foren Joan Albert Sabater i Anna Arnau Rubert, ambdós de Cistella. Foren deu germans, dels quals tres d'ells moriren de petits, el seu pare, a més de propietari, era el secretari del Poble, del que fou un gran benefector, ja que, després de la família, era el que més estimava.
La primera infantesa de Josep Maria Albert, va passar-la a Cistella, tenia nou anys, quan va entrar intern en el santuari del Collell, per tal de seguir-hi la primera ensenyança.
Al curs següent va tornar-hi com seminarista, perquè aleshores, el Collell era seu del Seminari Menor. Alla va Pasar-hi vuit anys, entregat als estudis, treballant a gust i sentint un interès creixent per la Música, començant els exercisis de solfeig i Piano en els que ben aviat va progressar.

Josep Maria Albert i Arnau

Com sigui que aleshores, la carrera sacerdotal constava de catorze anys, va haber-ne de passar cinc més al Santuari Major de Girona, on intensificà el seus estudis musicals.
Arrivades les vacances de l'estiu de 1924, fou ordenat prevere a la Casa Missió de Banyoles,per mans del Dr. Guillamet, tota vegada que mort el bisbe Mas, la Seu gironina estava vacant.
El dia de la Mare de Déu de Setembre del mateix any, mossèn Albert, entrava per la portalada romànica de l'església parroquial de Cistella, per cantar missa en el seu altar major acompanyat de la família, dels amics i de tot el poble.

Portalada Esglèsia de Cistella 1889

Pocs dies després, va rebre el nomenament, prèviament sol·licitat, d'organista de la Parròquia de Sant Pere de Figueres. Tenia llavors vint-i-set anys i aquí començà la seva adopció de figuerenc.
El càrrec d'organista de la Parròquia de Sant Pere obligava a ensenyar a cantar el Conventual a quatre escolans de cor. Però ell va anar més lluny d'aquesta primera llavor de la futura escolania. No va parar fins fundar la Capella Parroquial, en la que les veus d'escolans i adults, s'alternaven en la interpretació dels cants religiosos.
Foren anys de treball, d'assaig, de dedicació intensiva per agermanar en un mateix ritme les diferents tessitures de la veu dels cantaires.

Processó de Rams

Els esforços foren compensats. Ben aviat els resultats foren esplendorosos.
La Capella Parroquial actuava per les grans solemnitats: Nadal, Quaranta Hores, Setmana Santa i Pasqua. També cantaven per Corpus.

Centenars de nois de la nostra ciutat reberen ensenyança de música i una profunda formació humana i religiosa.
Fruit de la Capella i de l'Agrupació d'Antics Cantors, fou la fundació de la Confraria del Sant Sepulcre i la construcció del mateix misteri.

L'Escolania de l'església de Sant Pere amb  mossén Albert
1940 -1950

L'Escolania va estar, per altra part, un camp adobat per les vocacions, ja que d'ella en sortiren molts sacerdots i monjos.
Amb motiu de les seves noces d'or sacerdotals es va fer una setmana Vocacional d'Homenatge i va editar-se un llibre sobre la seva obra, una obra que no va estar dedicada en la pedra, sinó en els esperits.
Va anar de dret a l'ànima. Per a ell "a Figueres no hi havia portes tancades ni voluntats en contra".

Mossén Josep Maria Albert i Arnau

Parròquia del Bon Pastor

Fons hemeroteca: Fulla Parroquial  

Parròquia del Bon Pastor

Interviu a Mn. Jesús Franco
Figueres el 1967

Próxima a cumplirse la efemérides de su primer aniversario, hemos presentado un cuestionario de preguntas a Mn. Jesús Franco.
Aquí les presentamos el citado cuestionario con las respuestas:

El Rector, assenyala amb la seva presència el lloc
exacte delemplaçament del complex parroquial que s'ha de fer

Que ès una parroquia?

Es sumamente difícil, así sin más, definir una realidad tan compleja como es una Parroquia, Te diré algunas cosas que pueden ser interesantes, aunque quedarán muchas más. La Parroquia no es una institución de origen divino, como la familia, la Iglesia, el Papado.
Tiene su origen en el curso de la Historia y sólo existirá jurídicamente cuando la Jerarquía la crea o erige. Por eso la Parroquia está sujeta a cambios, y puede dividirse, desmembrarse para nacer otras y aún dejar de existir si las condiciones sociales así lo determinan.
Figueras es un ejemplo. Todos recordamos la creación de la Parroquia de la Inmaculada hace unos doce años y éste de 1967 la del Buen Pastor, y a no tardar surgirán otras según la evolución social y demográfica de !a Ciudad.
La Parroquia, por tanto, es una organización eclesiástica a través de la cual la Iglesia actúa en la cura de las almas y ejercita el culto divino. Creo que fue Pío XI, que decía que la Parroquia era una gran familia, el primer núcleo de la vida religiosa, dentro de la gran familia social. El alma, el corazón, el centro motor de la Parroquia es Jesucristo vivo. La pequeña célula de la Parroquia es parte integrante de la gran Iglesia, del Cuerpo Mistico de Cristo. Los primeros cristianos sentían y vivían esa plenitud de unidad con Cristo "asiduos en la instrucción de los Apóstoles, unidos en la oración y en la fracción del pan.
La Parroquia es pues, una reunión de almas en torno a Cristo, pero de almas que actúan, que piensan y quieren, que luchan y trabajan. Por eso, siendo la Parroquia el "hogar de las almas", debe ser ella quien aliente y dirija su vida. Debe ser el centro de toda actividad religiosa. Y las almas, a su vez, deben encontrar en ella los medios necesarios y adecuados para organizarse en el campo del apostolado, impulsando y coordinando, inculcándoles el Espíritu del Amor, pero con método y disciplina, que es el éxito de toda organización. La Parroquia debe ser, por tanto, una realidad cristiana en movimiento. Es el "Id y enseñad bautizando..."; en una palabra, es continuar la Encarnación de Cristo en nuestro Mundo.

Como es la parroquia del Buen Pastor

La Parroquia del Buen Pastor nace del desmembramiento de un sector de la Parroquia de Sant Pedro.El sector más pobre, más humilde. Con grandes dificultades étnicas: catalanes castellanos, andaluces y gitanos. Todos estos grupos con su manera de pensar y actuar muy diferentes y difícil de entenderse entre si. Con dificultades de vivienda, con el problema de los realquilados y barracas. Hay casas, si así pueden llamarse en que viven 18 personas en tres habitaciones y 12 en una sola barraca. Tiene dificultades sociológicas nacidas de su rápido crecimiento que se ha adelantado a la previsión del Municipio y que ahora crean grandes dificultades. Un ejemplo puede ser la Zona del Turó Baix que no cuentan con lo mínimo indispensable y quedan absolutamente aisladas. La instrucción es otro problema que parece está en vías de pronta resolución. No dispone de local de culto propio, ya que la iglesia del Hospital, gentilmente cedida por la Junta y al cuidado de tas Hermanas de la Caridad resulta desplazado del núcleo parroquial; también este problema está a punto de solucionarse con la nueva Sala- Capilla y demás dependencias parroquiales. En fin, es una Parroquia que nace y como todo lo que comienza, casi no se vale por sí misma, pero con grandes posibilidades en lo futuro.

¿Cuáles son las necesidades principales de la Parroquia?

 casi las hemos enumerado en un plano muy por encima de otros en el sentido apostólico necesita la Parroquia un local propio donde celebrar con un mínimo de decoro la Liturgia Eucarística la administración de los Sacramentos y demás actos Religiosos en una palabra la esperada Sala Capilla. A continuación unas salas de catecismo, de reunión despachos parroquiales, oficina de orientación, para clases nocturnas, ya que muchos problemas de nuestra gente son de atención, de orientación, de ayuda, de instrucción. En otro plano ciudadano ya hemos dicho que eran las escuelas, el tránsito en la Carretera de Llers, la luz, las calles sin nombres, la urbanización etc.

Hay una colaboración real y efectiva entre la Parroquia y los fieles y qué perspectivas existen para el futuro?

Pese a las enormes dificultades iniciales de la Parroquia y más con la características de las del Buen Pastor y contando con el poco tiempo de su existencia aún no de 11 meses estoy altamente optimista. Hay muchos deseos de hacer existe una gran vitalidad y espíritu de superación. Cuando a esto se unan las condiciones mínimas externas necesarias se dará un paso de gigante. Cuando pueda haber esta comunicación necesaria entre Parroquia y feligreses en todas sus facetas de apostolado de juventud, de catecismo, de Caritas, la Parroquia se encontrará a si misma. Con todo es evidente que la Pastoral actual busca nuevos métodos, de ahí toda la estructurade la nueva Pastoral Diocesana apropiada a las necesidades de nuestro tiempo y es indudable que las mismas parroquias están actualmente en evolución y deben buscar en medio del cambio de las estructuras sociales los métodos propios ya que cada Parroquia es diferente.

Por eso la misma Vida Parroquial unida a las realidades humanas y sociales que nazcan y crezcan deben decir las perspectivas de la Nueva Parroquia del Buen Pastor. Las nuevas perspectivas parroquiales dependerán pues de factores externos muy concretos que no sabemos si se darán o no.

Se supone que la Parroquia del Buen Paslor es pobre ¿Cómo ha sido posible edificar el conjunto parroquial que se perfila junto a la carretera? 

Es algo muy cierto la Parroquia del Buen Pastor más que pobre es casi necesitada. Pero amigo ahí está su gran riqueza, que ¿cómo.ha sido posible? Para Dios todo es posible y si sólo nos piden un poco de Fe y Confianza por un lado y un poco de esfuerzo por el otro lo demás viene por si solo, no sabría explicártelo Dios mueve los corazones y además cada vez me voy convenciendo que los hombres son más buenos de lo que creemos y que cuando tienen una oportunidad por delante de demostrarlo lo hacen.

Me haría muy largo si me pusiera a relatar todas las ayudas recibidas de entidades de industriales y particulares. En su día se hará; con todo puedo decir que lo actualmente edificado está casi todo pagado y que otros muchos, entidades y particulares, han prometido su generosa ayuda. Los feligreses han colaborado generosamente sí miramos sus posibilidades. Y todo ello ha sido posible gracias a un grupo de colaboradores asiduos y anónimos que han hecho posible esa realidad. Que Dios se lo pague.

¿Qué espera Ud. de Figueras en general?

Espero su AYUDA. Espero que sabrá comprender el momento que vive la Ciudad. Hay cosas, que si no se hacen a su tiempo, o no se hacen más o se retrasan demasiado. Y cuando digo ayuda, no quiero decir sólo dinero, sino algo más hondo y más profundo. Quiero decir: AMOR, COMPRENSIÓN, ANIMO, COLABORACIÓN. ORACIÓN, SACRIFICIO. Quisiera que para toda la ciudad, pero principalmente para todas las Entidades y Asociaciones religiosas, el hecho concreto, de la existencia de la nueva parroquia del Buen Pastor, con todo lo que esto supone, significara algo en su vida. Que los hiciera mejores, que fuera motivo de más dinamismo religioso, de un verdadero amor a los demás, que fuera signo de un cristianismo auténtico, del que tan faltos estamos hoy día.

Que hoy por hoy, en Figueras, la Iglesia nace, crece y sufre en una realidad histórica que es la Parroquia del Buen Pastor. Espero que sean buenos samaritanos que sepan pararse y ayudar, que no pasen de largo y menos si es para ir al Templo. En fin, que sepamos todos dar gracias a Dios por dejarnos vivir estos momentos de la Iglesia en renovación y concretamente en Figueras del nacimiento de una nueva Parroquia. Se acerca Navidad.

Que cuando nazca el Señor, encuentre una nueva casa, vuestro corazón mejor y una nueva morada dentro del Sagrario de la nueva Sala-Capilla. Y termino evocando la primera Misa concelebrada con los Sres. Párrocos de la Ciudad y pueblos vecinos. En la Homilía decía que la Ciudad, que los cristianos de Figueras supieran ser los Reyes que llevando sus dones adoraran a Jesús y que ese regalo fuera un nuevo Sagrario, una nueva Capilla que Jesús no se encuentre sin casa. Venid Adorémosle.

SI a mi me preguntaran que es lo que más me gusta de los Sacerdotes, diría: la ilusión nace de la fe, se fundamenta en la esperanza y vive del amor. En cada una de las palabras del Párroco del Buen Pastor, se nota, se palpa la ilusión. Entiendo que Mn. Jesús Franco vive a chorro su Sacerdocio. Nuestra felicitación y nuestra adhesión a su tarea.

La Divina Providencia

L'origen del convent de les Monges Clarisses de la Divina Providencia a Figueres s'inicia en l'any 1847 , quan Teresa Arguyol , que havia obtingut la llicència del Papa per a la fundació de l' orde religiós , va saber que una senyora de Figueres , la senyora Margarita Cabanach , desitjava lliurar els seus béns , després de la seva mort , per a obres. L'entrevista de Teresa Arguyol amb Margarita Cabanach va donar per fruit la fundació del convent a Figueres , dedicades les seves religioses a l'ensenyament gratuït de nenes . La cessió de béns era amb la condició de celebrar tots els anys i per sempre, una novena i ofici a la Santíssima Trinitat. Per a l'edificació del convent es va adquirir part d'un olivar , pel preu de 1.100 lliures catalanes , en el lloc que  ocupava el convent , entre els carrers Santa Leocadia i González de Soto . El dia 24 d'agost de 1851 es va col·locar i beneir la primera pedra de l'edifici i el 11 setembre 1852 van prendre possessió del mateix 10 religioses procedents del Convent de Gràcia , a Barcelona . La inauguració oficial va tenir lloc el 17 de setembre de 1852, festivitat de les Nafres de Sant Francesc . Els dos sants patrons de l'església van ser el citat Sant Francesc i Santa Clara .

Només en dues ocasions va ser abandonat el convent per les monges .
La primera a l'octubre de 1868 , amb els aldarulls del destronament de la reina Isabel II i la segona al juliol de 1936 , amb motiu de la guerra civil . El 1973 , la sortida és definitiva , de forma passiva , però amb el dolor dels feligresos que tanta devoció i records els portava el seu interior , tan recollit sota les voltes sostingudes per les artístiques columnes .
El convent havia quedat envoltat d'edificació en el pas d'uns pocs anys , desapareixent així la intimitat que respirava al pati i edificacions . D'altra banda la demanda de sòl urbà per a l'edificació a què estava sotmesa la ciutat , van revaloritzat els terrenys a uns preus molt elevats . No obstant això els feligresos els dolia que no hagués estat possible salvar l' edifici de l'església , que ocupava una porció petita d'espai , en comparació amb la totalitat de la finca . Precisament en tot el sector que envoltaba l'antic convent es va edificat  gran nombre d'habitatges.

Quantes dones avui en dia poden dir,que els seus primers anys de escolarització va ser a la Providencia, que durant més d’un centenar d’anys,va estar present en la vida figuerenca.

El seu autor fou l'arquitecte Josep Roca I Bros que realitzá el projecte el 1851. Era d'estil neoclássic i estava estructurada en una sola nau de planta rectangular i absis semicircular, amb columnes corínties als laterals molt a prop dels murs, que suportaven una gran cornisa de coronament i una volta de canó. Era d'un gran interés el tractament de l'espai intern amb elements ornamentáis fets de terracotta.
Ja en aquella època sembla que les preses  estaven a l’ordre del dia,com demostren aquestes fotografies,no hi va haver temps, de retirar el confessionari ni la gran pedra de l’altar, que va quedar enterrada sota la runa.

El nou edifici, obra de l´arquitecte figuerenc Alexandre Bonaterra, es troba amb precisió a dos kilòmetres passat el poble de Vila-sacra, al costat esquerre de la carretera de Figueres a Roses.
L'entrada està al peu de la carretera i ja a pocs metres es troba el portal d´accés.
El 15 de juny de 1973, tot i que l'edificació no estava acabada del tot, les religioses de Castelló les germanes - Agnès Armero, Francesca Goñi, Nativitat Jordana, Maria Eulàlia Monlleó, Remei Panella, Adelina Pujades, Teresa de Ros- i les de la Divina Providència de Figueres - Josefa Riembau, Florència Ruiz, Cèlia Fernández, Joana Chicote, Maria Mora, Anna Blancafort, Agustina Saiz i Clara Vidal - entraren al nou monestir. Solemnitzaren la fundació amb una missa concelebrada amb la presència de tres pares franciscans i tres sacerdots seculars.

Esglèsia Sant Pere

Fons :
Arxiu Comarcal
Viquipedia 
l'Empordà
ANC


Visita Virtual 
amb un Click a la foto Torner



Introducció

L'església parroquial de Sant Pere, esmentada ja el 1020, presenta elements d'èpoques diverses.
Part del mur septentrional de la nau (amb una finestra de doble biaix) i un fragment del frontis pertanyen a un temple romànic dels segles XII-XIII.


La nau única, feta bastir per Pere III vers el 1378, és una obra senzilla però esvelta i d'una gran bellesa, característica del bon moment del gòtic català (volta de creueria dividida en tres crugies, capelles laterals entre els contraforts, claus de volta i gàrgoles esculpides).
Les obertures del frontis són del gòtic tardà (segle XVI).
L'absis i el transsepte actual s'alçaren després del 1941, imitant l'estil gòtic de la nau, i també el campanar, que substituí un creuer amb cúpula i absis poligonal que eren obra del segle XVIII i que sofriren greus danys en la Guerra Civil de 1936-39.
La capella de Sant Sebastià, al carrer de la Jonquera, prop de l'absis de la parròquia, és un petit edifici d'una nau del segle XVII.
El gran escut en relleu de la façana és de la confraria de la Puríssima Sang, anterior ja a l'edifici; des d'aquesta capella sortia cada any la processó de la Tramuntana, que es dirigia al santuari de Santa Maria de Requesens (la Jonquera) per demanar que el vent bufés a gust de tothom.
En una fornícula prop de l'antic portal de la muralla del carrer de Girona es conserva la imatge de la Mare de Déu del Portal, gòtica tardana (1955)

L'interior de l'església parroquial de Sant Pere
abans de l'esclat de la Guerra Civil.
1920-1930

Sis Segles de Historia Religiosa a Figueres

A la part més elevada i en el centre d'un petit poble les cases s'havien construït, majoritàriament, amb les restes de l'antiga Juncaria saquejada i destruïda des de feia molts anys, s'aixecava una petita església dedicada a Sant Pere i era un lloc avançat, que qualsevol far de la fe, dominava des de les primeres estribacions del Pirineu, tot a una vasta plana de abundants joncs i aiguamolls que entre camps i petits poblats s'estenia fins al mar.
L'església era la primera parròquia de Figueres, lloc de pas obligat de els corrents europeus que entraven a la península.
Per aquesta circumstància i per ser lloc estratègic, el Rei D.Jaime I, atorgà a aquella petita població de Figueres la seva «Carta Pobla » en virtut de la qual li concedeix el títol de Vila Real i promet en aquest document edificar un palau o castell, que si hagués existit estaria situat al costat de la seva església, igual que passava en gairebé tots els llocs, com encara es pot veure a Vilanant i Vilaritg.

Carta Pobla

En el terreny espiritual, va gaudir de destacats privilegis i com efemèrides històriques, podem citar el haver-se celebrat en aquesta, l’Esglesia Sant Pere de Figueres un casament reial, en el seu altar major va contraure matrimoni, el Rei FelipV amb la princesa Mª Lluisa de Savoia.
el 2 de Novembre de 1701.
El Banquet es va celebrar al nº 2 del carrer de la Jonquera, va ser un dia de noces accidentat per les diferències del idioma, dels menjars i del caràcter de cada un dels contraents.

Casament del Rei FelipV amb la
princesa Mª Lluisa de Savoia

Figueres debia ser Incendiada pels quatre costats

En la guerra contra el rei de França Felip l'atrevit, l'estiu del 1285, amb el precedent de les calamitats sofertes per aquesta causa. Figueres va ser abandonada pels seus habitants, i només quedar-hi fins l'arribada del Rei, per socórrer, el bisbe d'Osca i el seu seguici.
El Rei al veure aquest abandonament es va indignar de tal manera que va ordenar incendiar pels seus quatre costats, però el bisbe amb el Comte de Pallars i altres personatges van aconseguir que sigues revocada l'ordre que havia donat, siguen aixi, salvà Figueres de la seva imminent ruïna

Construcció de la Segona Església Parroquial

El impuls constructiu que va prendre Figueres a partir de la concessió de la carta de poblament va fer precisar bastants millores que es van dur a terme durant el regnat de Pere III el Cerimoniós.
Entre altres, l'església era petita, i cada dia es feia més necessària la construcció d'una altra nova.
I així com els grans mestres havien escampat el seu estil romànic per el Pirineu, i seguidament l'església de Figueres, una d'elles, a jutjar per un tros de paret amb un finestral d'aquest estil que es conserva a la paret nord, a mitjans del segle XIV entra un nou corrent de mestres francesos que ens porten l'estil gòtic a la catedral de Perpinyà.
Esglésias de: Figueres, Granollers, i diverses de Barcelona.

Vista del solar del creuer i del presbiteri de l'església de Sant Pere
abans de la seva reconstrucció. Són visibles els fonaments
de la part d'edifici bastida després de l'any 1772
1939

Ruines d'Juncaria

Amb l'enderrocament de l'antiga església van aparèixer nombroses restes de construccions romanes procedents d'aquelles ruïnes de Juncaria, que per haver estat tan gran la seva devastació havien pres el nom de «els cendrassos».

La Nova Església Gòtica

La nova església gòtica és l'actual fins al creuer, tenia un àbside de set pilars, i era un model de sobrietat i bon gust.
És d'una sola nau amb voltes de creueria i contraforts per al contrareste, coronades per gàrgoles representant animals fantàstics.
A la seva part baixa, capelles laterals omplen els espais d'entre els contraforts, igual a les esglésies d'aquesta època del Llenguadoc i del Migdia de França, amb finestrals només per la banda de migdia i sense obertures pel de tramontana.

Imatges de la planta, l'alçat, la secció transversal i l'aspecte exterior
de l'edifici de l'església de Sant Pere, projectades pels arquitectes
Josep Ma. Sagarra, Amadeu Llopart i Enric Mora

El absis era poligonal, de setcostats i d'una amplitud igual a la de la nau.
La part que avui és façana principal va ser acabada posteriorment, així ho indica una pedra de l'any 1578 amb l'escut de Barcelona i les claus de Sant Pere, i la portada conserva només de l'època gòtica, la creu de la seva part superior, sent la llinda de la porta d'estil neoclàssic i per tant de l'època de l'eixample amb la construcció del creuer.
La torre campanar era, una altra característica, de les mateixes influències del gòtic francès, només unes cornises i els calats dels finestrals interrompien la seva forma llisa i severa i coronava l'obra una remat plá amb cornisa i barana.
En els sis segles que ha tingut d'existència, diverses vegades el vigia, va avisar els figuerencs de pròxims perills. Entre les imatges procedents de la primitiva església havia d'haver una d'estil romànic de Sant Pere que segons el Dr.Burgas (Efemèrides parroquials) havia estat regalada a la Parròquia pels monjos de Sant Pere de Roda..

L'interior de l'església parroquial de Sant Pere
abans de l'esclat de la guerra civil
1920 - 1930

L'orde dels Caputxins i la Processó de la Pesta

S'explica que durant el segle X IV una terrible epidèmia de pesta va fer estralls a l'Empordà produint un gran nombre de víctimes en gairebé tots els pobles, menys a Figueres, i els cònsol és, en agraïment,van acordar aixecar una capella dedicada a Sant Roc, advocat de la pesta, al turó que avui ocupa el castell.
Van decidir commemorar aquest fet amb una processó solemne i per presidir-la, adquirir per subscripció pública una bella imatge del Sant.
A la tarda de la Octava de Corpus baixava d'aquest lloc la processó que després de recórrer alguns carrers rendia visita a l'església parroquial.
Més tard els caputxins va substituir al Sant, i es van encarregar del culte a Sant Roc y construiren en el lloc de l'ermita un dels més grans convents de l'Ordre.

Els missioners i demés sacerdots en processó per la Rambla
1940 - 1950

La Processó del Corpus

La processó que la parròquia celebrava, data de l'any 1600.
En la Processó del Corpus i per realçar-lo assistien els Caballets, les confraries de Sant Miquel i de la Puríssima Sang, els gremis amb les seves banderes i representacións de totes les classes socials, el drac, l'àguila, i els gegants, i a mesura que s'anaven introduint nous entremesos a Barcelona s'anaven adoptant també a Figueres.
Assistia amb els gegants, el popular «Berruga» , d'abans del 1936, era autor el cèlebre imatger, Ramón Amadeu.
Al capdavant de la processó, anava l'anomenat «Cavaller del Corpus» portador de la bandera de la ciutat i era, un beneficiat, ja que anava muntat a cavall.
L'àguila i els Caballets ballaven davant el Santíssim i davant les autoritats.

Processó del Corpus

També era corrent que assistissin uns nens vestits de Sants, siguen les més populars, les representacions de Sant Joan i Sant Antoni.
I per que la representació fos completa, les sis vares del Palio eren portades, per militars, nobles i artesans, corresponents als antics tres braços.
Una altra antiga i curiosa costum consistia a estendre la bandera de la ciutat a terra, perquè passés per ella el Santíssim.
La venda dels «ventalls del Corpus», igual que a Barcelona, existia també a Figueres que el que subscriu "Eduard Rodeja" era petit, recordo que es venien a la botiga del carrer de Perelada del Sr Arturo Molins.
En 1613-14 (llibre del Consolat), es va contractar la construcció del retaule de l'Altar Major a l'escultor Felip Enrich i en 1624 es va contractar el "daurado", era d'estil gòtic i segurament va ser el que va desaparèixer amb el saqueig de l'església pels francesos.
A l'abril de 1619 es va instituir la festivitat Nostra Senyora de l'Immaculada Concepció recomanada pel Rei D.Felip III .

Festivitat de Sant Antoni Fidels aplegats al voltant dels escolans,
el rector, mossèn Pere Xuclà, i mossén Albert llegint una lectura
1940-1945

Les Reliquies de Sant Climent i Sant Antoni proclamats "Patrons" de la Ciutat.


El dia de Sant Pere de l'any 1628 el Mn. P. Fray Joan de Cerdenya, lliurar a la església dels PP. Caputxins unes relíquies de Sant Climent i de Sant Antoni, consistien, en la tapa exterior del crani i una mandíbula del primer i un queixal del segon i aquests religiosos les van portar amb als RR Sacristá, Domero altres presbiteris, que en processó varen ser traslladades a la parròquia i venerades allà i per sempre.
El dia 25 de septembre, del mateix any van ser proclamats Patrons de la vila celebrant la seva festa el dia 11 de maig.
En el seu honor es va aixecar un altar amb un reliquiari al qual es va donar el nom d'altar de Sants Fills de Vila.
També es veneraren a la nostra església parroquial diverses, altres relíquies com les de Sant Màxim, de Sant Priano i Sant Eugeni, de Sant Fructuós i Lleó i a l'església de Sant Sebastià, de Santa Llúcia i Maria i de Sant Just, Confessor.

Relíques de sant Josep de Calasanz
el rector de la parròquia de Sant Pere,
Pere Xuclà, mostra les relíques
1948

La Processó de la Tramuntana o La Romeria de Recasens

El seu origen sembla que obeeix a haver cessat una epidèmia que va afectar Figueres durant deu anys i el seu origen s'atribueix al fet que unes inundacions dels rius Manol i Muga van deixar una gran quantitat d'aigües entollades, les quals amb la descomposició de moltes restes orgàniques en elles dipositades,van desenvolupar una mortal malaltia que va matar una gran part d'aquest Empordà, i per aconseguir una dessecació es va organitzar aquesta romeria per tal d'implorar a la Verge de Recasens. La seva intercessió perquè fes bufar la tramuntana ja que aquest vent es considerava un gran sanificador de la comarca.
Aquesta romeria es va celebrar durant més de cinc-cents anys i la Confraria de la Puríssima Sang i l'Ajuntament, pagaven despeses per parts iguals.

Romiatge al santuari
de la Mare de Déu de la Salut
Fidels en processó de camí
al santuari de la Salut,
un dels nens de primer terme du el penó.
1947