dijous, 28 d’abril del 2011

Esglèsia Sant Pere

Fons :
Arxiu Comarcal
Viquipedia 
l'Empordà
ANC


Visita Virtual 
amb un Click a la foto Torner

 amb un Click

Introducció

L'església parroquial de Sant Pere, esmentada ja el 1020, presenta elements d'èpoques diverses.
Part del mur septentrional de la nau (amb una finestra de doble biaix) i un fragment del frontis pertanyen a un temple romànic dels segles XII-XIII.


La nau única, feta bastir per Pere III vers el 1378, és una obra senzilla però esvelta i d'una gran bellesa, característica del bon moment del gòtic català (volta de creueria dividida en tres crugies, capelles laterals entre els contraforts, claus de volta i gàrgoles esculpides).
Les obertures del frontis són del gòtic tardà (segle XVI).
L'absis i el transsepte actual s'alçaren després del 1941, imitant l'estil gòtic de la nau, i també el campanar, que substituí un creuer amb cúpula i absis poligonal que eren obra del segle XVIII i que sofriren greus danys en la Guerra Civil de 1936-39.
La capella de Sant Sebastià, al carrer de la Jonquera, prop de l'absis de la parròquia, és un petit edifici d'una nau del segle XVII.
El gran escut en relleu de la façana és de la confraria de la Puríssima Sang, anterior ja a l'edifici; des d'aquesta capella sortia cada any la processó de la Tramuntana, que es dirigia al santuari de Santa Maria de Requesens (la Jonquera) per demanar que el vent bufés a gust de tothom.
En una fornícula prop de l'antic portal de la muralla del carrer de Girona es conserva la imatge de la Mare de Déu del Portal, gòtica tardana (1955)

L'interior de l'església parroquial de Sant Pere
abans de l'esclat de la Guerra Civil.
1920-1930

Sis Segles de Historia Religiosa a Figueres

A la part més elevada i en el centre d'un petit poble les cases s'havien construït, majoritàriament, amb les restes de l'antiga Juncaria saquejada i destruïda des de feia molts anys, s'aixecava una petita església dedicada a Sant Pere i era un lloc avançat, que qualsevol far de la fe, dominava des de les primeres estribacions del Pirineu, tot a una vasta plana de abundants joncs i aiguamolls que entre camps i petits poblats s'estenia fins al mar.
L'església era la primera parròquia de Figueres, lloc de pas obligat de els corrents europeus que entraven a la península.
Per aquesta circumstància i per ser lloc estratègic, el Rei D.Jaime I, atorgà a aquella petita població de Figueres la seva «Carta Pobla » en virtut de la qual li concedeix el títol de Vila Real i promet en aquest document edificar un palau o castell, que si hagués existit estaria situat al costat de la seva església, igual que passava en gairebé tots els llocs, com encara es pot veure a Vilanant i Vilaritg.


Carta Pobla

En el terreny espiritual, va gaudir de destacats privilegis i com efemèrides històriques, podem citar el haver-se celebrat en aquesta, l’Esglesia Sant Pere de Figueres un casament reial, en el seu altar major va contraure matrimoni, el Rei FelipV amb la princesa Mª Lluisa de Savoia.
el 2 de Novembre de 1701.
El Banquet es va celebrar al nº 2 del carrer de la Jonquera, va ser un dia de noces accidentat per les diferències del idioma, dels menjars i del caràcter de cada un dels contraents.

Casament del Rei FelipV amb la
princesa Mª Lluisa de Savoia

Figueres debia ser Incendiada pels quatre costats

En la guerra contra el rei de França Felip l'atrevit, l'estiu del 1285, amb el precedent de les calamitats sofertes per aquesta causa. Figueres va ser abandonada pels seus habitants, i només quedar-hi fins l'arribada del Rei, per socórrer, el bisbe d'Osca i el seu seguici.
El Rei al veure aquest abandonament es va indignar de tal manera que va ordenar incendiar pels seus quatre costats, però el bisbe amb el Comte de Pallars i altres personatges van aconseguir que sigues revocada l'ordre que havia donat, siguen aixi, salvà Figueres de la seva imminent ruïna

Construcció de la Segona Església Parroquial

El impuls constructiu que va prendre Figueres a partir de la concessió de la carta de poblament va fer precisar bastants millores que es van dur a terme durant el regnat de Pere III el Cerimoniós.
Entre altres, l'església era petita, i cada dia es feia més necessària la construcció d'una altra nova.
I així com els grans mestres havien escampat el seu estil romànic per el Pirineu, i seguidament l'església de Figueres, una d'elles, a jutjar per un tros de paret amb un finestral d'aquest estil que es conserva a la paret nord, a mitjans del segle XIV entra un nou corrent de mestres francesos que ens porten l'estil gòtic a la catedral de Perpinyà.
Esglésias de: Figueres, Granollers, i diverses de Barcelona.

Vista del solar del creuer i del presbiteri de l'església de Sant Pere
abans de la seva reconstrucció. Són visibles els fonaments
de la part d'edifici bastida després de l'any 1772
1939

Ruines d'Juncaria

Amb l'enderrocament de l'antiga església van aparèixer nombroses restes de construccions romanes procedents d'aquelles ruïnes de Juncaria, que per haver estat tan gran la seva devastació havien pres el nom de «els cendrassos».

La Nova Església Gòtica

La nova església gòtica és l'actual fins al creuer, tenia un àbside de set pilars, i era un model de sobrietat i bon gust.
És d'una sola nau amb voltes de creueria i contraforts per al contrareste, coronades per gàrgoles representant animals fantàstics.
A la seva part baixa, capelles laterals omplen els espais d'entre els contraforts, igual a les esglésies d'aquesta època del Llenguadoc i del Migdia de França, amb finestrals només per la banda de migdia i sense obertures pel de tramontana.


Imatges de la planta, l'alçat, la secció transversal i l'aspecte exterior
de l'edifici de l'església de Sant Pere, projectades pels arquitectes
Josep Ma. Sagarra, Amadeu Llopart i Enric Mora


El absis era poligonal, de setcostats i d'una amplitud igual a la de la nau.
La part que avui és façana principal va ser acabada posteriorment, així ho indica una pedra de l'any 1578 amb l'escut de Barcelona i les claus de Sant Pere, i la portada conserva només de l'època gòtica, la creu de la seva part superior, sent la llinda de la porta d'estil neoclàssic i per tant de l'època de l'eixample amb la construcció del creuer.
La torre campanar era, una altra característica, de les mateixes influències del gòtic francès, només unes cornises i els calats dels finestrals interrompien la seva forma llisa i severa i coronava l'obra una remat plá amb cornisa i barana.
En els sis segles que ha tingut d'existència, diverses vegades el vigia, va avisar els figuerencs de pròxims perills. Entre les imatges procedents de la primitiva església havia d'haver una d'estil romànic de Sant Pere que segons el Dr.Burgas (Efemèrides parroquials) havia estat regalada a la Parròquia pels monjos de Sant Pere de Roda..


L'interior de l'església parroquial de Sant Pere
abans de l'esclat de la guerra civil
1920 - 1930

L'orde dels Caputxins i la Processó de la Pesta

S'explica que durant el segle X IV una terrible epidèmia de pesta va fer estralls a l'Empordà produint un gran nombre de víctimes en gairebé tots els pobles, menys a Figueres, i els cònsol és, en agraïment,van acordar aixecar una capella dedicada a Sant Roc, advocat de la pesta, al turó que avui ocupa el castell.
Van decidir commemorar aquest fet amb una processó solemne i per presidir-la, adquirir per subscripció pública una bella imatge del Sant.
A la tarda de la Octava de Corpus baixava d'aquest lloc la processó que després de recórrer alguns carrers rendia visita a l'església parroquial.
Més tard els caputxins va substituir al Sant, i es van encarregar del culte a Sant Roc y construiren en el lloc de l'ermita un dels més grans convents de l'Ordre.


Els missioners i demés sacerdots en processó per la Rambla
1940 - 1950


La Processó del Corpus

La processó que la parròquia celebrava, data de l'any 1600.
En la Processó del Corpus i per realçar-lo assistien els Caballets, les confraries de Sant Miquel i de la Puríssima Sang, els gremis amb les seves banderes i representacións de totes les classes socials, el drac, l'àguila, i els gegants, i a mesura que s'anaven introduint nous entremesos a Barcelona s'anaven adoptant també a Figueres.
Assistia amb els gegants, el popular «Berruga» , d'abans del 1936, era autor el cèlebre imatger, Ramón Amadeu.
Al capdavant de la processó, anava l'anomenat «Cavaller del Corpus» portador de la bandera de la ciutat i era, un beneficiat, ja que anava muntat a cavall.
L'àguila i els Caballets ballaven davant el Santíssim i davant les autoritats.


Processó del Corpus

També era corrent que assistissin uns nens vestits de Sants, siguen les més populars, les representacions de Sant Joan i Sant Antoni.
I per que la representació fos completa, les sis vares del Palio eren portades, per militars, nobles i artesans, corresponents als antics tres braços.
Una altra antiga i curiosa costum consistia a estendre la bandera de la ciutat a terra, perquè passés per ella el Santíssim.
La venda dels «ventalls del Corpus», igual que a Barcelona, existia també a Figueres que el que subscriu "Eduard Rodeja" era petit, recordo que es venien a la botiga del carrer de Perelada del Sr Arturo Molins.
En 1613-14 (llibre del Consolat), es va contractar la construcció del retaule de l'Altar Major a l'escultor Felip Enrich i en 1624 es va contractar el "daurado", era d'estil gòtic i segurament va ser el que va desaparèixer amb el saqueig de l'església pels francesos.
A l'abril de 1619 es va instituir la festivitat Nostra Senyora de l'Immaculada Concepció recomanada pel Rei D.Felip III .

Festivitat de Sant Antoni Fidels aplegats al voltant dels escolans,
el rector, mossèn Pere Xuclà, i mossén Albert llegint una lectura
1940-1945

Les Reliquies de Sant Climent i Sant Antoni proclamats "Patrons" de la Ciutat.


El dia de Sant Pere de l'any 1628 el Mn. P. Fray Joan de Cerdenya, lliurar a la església dels PP. Caputxins unes relíquies de Sant Climent i de Sant Antoni, consistien, en la tapa exterior del crani i una mandíbula del primer i un queixal del segon i aquests religiosos les van portar amb als RR Sacristá, Domero altres presbiteris, que en processó varen ser traslladades a la parròquia i venerades allà i per sempre.
El dia 25 de septembre, del mateix any van ser proclamats Patrons de la vila celebrant la seva festa el dia 11 de maig.
En el seu honor es va aixecar un altar amb un reliquiari al qual es va donar el nom d'altar de Sants Fills de Vila.
També es veneraren a la nostra església parroquial diverses, altres relíquies com les de Sant Màxim, de Sant Priano i Sant Eugeni, de Sant Fructuós i Lleó i a l'església de Sant Sebastià, de Santa Llúcia i Maria i de Sant Just, Confessor.


Relíques de sant Josep de Calasanz
el rector de la parròquia de Sant Pere,
Pere Xuclà, mostra les relíques
1948

La Processó de la Tramuntana o La Romeria de Recasens

El seu origen sembla que obeeix a haver cessat una epidèmia que va afectar Figueres durant deu anys i el seu origen s'atribueix al fet que unes inundacions dels rius Manol i Muga van deixar una gran quantitat d'aigües entollades, les quals amb la descomposició de moltes restes orgàniques en elles dipositades,van desenvolupar una mortal malaltia que va matar una gran part d'aquest Empordà, i per aconseguir una dessecació es va organitzar aquesta romeria per tal d'implorar a la Verge de Recasens. La seva intercessió perquè fes bufar la tramuntana ja que aquest vent es considerava un gran sanificador de la comarca.
Aquesta romeria es va celebrar durant més de cinc-cents anys i la Confraria de la Puríssima Sang i l'Ajuntament, pagaven despeses per parts iguals.


Romiatge al santuari
de la Mare de Déu de la Salut
Fidels en processó de camí
al santuari de la Salut,
un dels nens de primer terme du el penó.
1947


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.