Fons: l'Empordà
Arxiu Comarcal
ANC
Arxiu Comarcal
ANC
Primera Seu
Gràcies a la iniciativa,d'aquest entusiasta anomenat senyor Joan Ferrer Albertí i a l’ajuda moral i material d'excel-lents figuerencs, es va crear,en una humil i menyspreada casona al Carrer Alvarez de Castro (foto), dita "Odeon" era l’any 1921.
Els ideals importantissims de Patronat aviat van començar a conèixer ia donar òptims resultats. Al costat d’aquells infants,que reien i resaven, van ocupar també aquella casona humil i menyspreada, homes conscients de l’obra d’apostolat que representava la nova institució, i d’alla,d’aquell baluard van sorgir campanyes d’exercicis espirituals,pas vital “deian”per la recristianització de l’Empordà. Durant aquesta primera època figuraven en les seves files actors, que els noms encara avui es recorden amb respecte: Seguranyes, Soler, Jové, Guilá, Puigdevall, Juandó, Moncanut, Suñer, Viñas, Godoy,Hortal, Juanola, Bahí, etc….
Casona al Carrer Alvarez de Castro 1921 |
Segona Seu
Van passar cinc anys de constants treballs i davant el notable creixement va obtenir, mitjançant concessió legal, l’arrandement de Teatre Municipal, per la seva capacitat i per la seva situació, és obvi assenyalar la millora obtinguda amb aquest canvi,Il-lustres personalitats dissertar sobre temes capitals,organitzant-se cercles d’estudi,i es van preparar i realitzar tandes d’exercicis;i en l’ordre recreatiu i cultural l’Elenc collir extraordinaris èxits,es van millorar les sessions de cinema, celebraren diverses exposicions i crearen seccions d’esport, fotografia,música, excursions, etc.
Fruit d’aquesta obra ascendent cal també assenyalar,la aparició de portaveu de Patronat Vida parroquial, a mes de ser la veu, va eser, el paladí de l’acció catòlica de la nostra comarca.
Teatre Municipal |
Però pel mateix que el patronat era estimat i apreciat per molts, veure resorgi-hi noves generacions, era al mateix temps odiat i fustigat pels que confonien i tergiversaven les coses.
I aixi va venir el desahuci de Teatre Municipal, pero els dirigents del Patronat i tots els seus seguidors, responsables d’un deure,en lloc d’acovardir-se van iniciar els treballs per a la construcció d’un edifici propi i adequat. Planols originals (fotos)
Instància
Planols
Després de molts estudis, consultes i treballs, en els terrenys cedits per la familia Torrentó-Colls, van començar a surgir l’any 1931 les parets de l’actual edifici.
Mentre va durar l’edificació, la vida de l'entitat continuava amb sacrificis i esperances, pobrement en uns baixos del carrer de l’Escorxador Vell. Després de continus esforços es va acabar l’obra i entre l’entusiasme de tots els socis es va inaugurar l’edifici.
Mentre va durar l’edificació, la vida de l'entitat continuava amb sacrificis i esperances, pobrement en uns baixos del carrer de l’Escorxador Vell. Després de continus esforços es va acabar l’obra i entre l’entusiasme de tots els socis es va inaugurar l’edifici.
17 de Març de 1935 |
El dia 8 de Febrer de 1939 es procedeix a practicar les més indispensables reparacions a l’edifici del Patronat, Es reorganitza l’entitat i novament es posa en marxa el Elenc titular, aquesta vegada sota la direcció de Mn.Jaume Viñas.
El 24 de Desembre 1939 són beneides novament les dependències de l’entitat i al dia seguent,per Nadal, s’escenifiquen els tradicionals “Pastorets”.
En aquesta segona època figuren a les files del Elenc els actors, Crumols, Barbany, Forment, Ixart, Llobet, Moncanut, Bordas, Basaganyes, Mora, Tetilla, Sellas, Puntonet, Bartolí, Gumbau, Costa etc….En la seva nova i definitiva Seu ressorgiren activitats de tot tipus: escoles gratuites,casal d’estiu, civica femenina,colònies escolars, rober del pobre, etc…
Baldomer Moncanut protagonista de "L'avi" |
Va passar la guerra, i el 1940 l’antiga junta del Patronat amb el seu president Sr. Federic Fortunet es fan càrrec de l’edifici saquejat,desfet i destrossat. Molt dels seus més intims col-laboradors ja no hi eren. El treball era difícil i costós, pero no importava, treballaren, va petri i van pregar. Els temps havien camviat, les activitats d’apostolat de Patronat van passar en la seva major part a “Acció Catolica Espanyola”, sota unes jerarquies Nacionals i aixi, l’entitat dedicava principalment la seva acció a l’esbarjo de les tardes de Diumenge.
Es representen les comèdies, “El Rey del pacífico”,” El Verdugo de Sevilla”,”Cisneros”,”San Francisco de Asis”,”El Nacimiento del Salvador”. Durant la Quaresma de l’any 1942 es posa novament en escena el drama-sacro INRI, (foto) traduit al castella pel Mn. Josep Mª Cervera, amb lleugeres variacions i amb visions plàstiques dirigides pel pintor Mariano Baig.
La Capella Parroquial sota la direcció del Mn. Josep Mª Albert i el Sr, Simón Gratacos.donen gran fastuositat a l’espectacle amb un escollit repertori de cants polifònics que il-lustravan els quadres plàstics. Les representacions obtenen un assenyalat èxit popular amb notable assistència de públic de les localitats més properas.
Durant set anys segui donant-se la Passió cada Quaresma amb més de vuit funcions anuals. Entre les obres representades destaquen les de Muñoz Seca “El Espanto de Toledo”,”La Cartera del Muerto” y “Es mi Hombre”, de Carlos Arnich
Anunci de la funció el 1944 |
l'Elenc jovenil envellit i "valgui la paradoxa" necessita el sèrum que li infongui nova vitalitat. Entre la nova vitalitat. Entre la nova generació d'actors, figuraven: Reixach, Badet, Soler, Montalat, Gumbau, Minobis, Saguer,germans Sánchez, germans Roig, germans Masó, Reig, Vega, Mallol...presentant amb bon encert "Hacia la vida", "La mala Ley", "El lobo"i "La casa de Troya Jaume Reixach, dóna forma a l'elenc femení amb la següent alineació: Martínez, Terradas, Godoy, Bosch, Masó, germanes Coll, germanes Casademont, Pontaq,germanes Ribas, i Machado. Triomfen amb "Alas de Golondrinas". Més tard tenen per manager en Josep Puntonet i representen diverses obres del nostre Folch i Torres.
Anem descobrint l'encuny que ha tingut l'activitat teatral al Patronat tot i les seves deficiències. Sens cap mena de dubtes, han estat el bressol on ens hem criat i entorn del qual s'han trempat els nostres afanys cristians i culturals. El teatre remou la consciència individual i col·lectiva. Per això recordem encara les obres escèniques dels nostres pares i avis. El teatre infon imperatius ètics que senyalen la conducta humana.
Passen els anys i amb la metamorfosi pròpia de tot organisme, canvien les cares de l'Elenc. El jovenil estava sota la cura de Josep Montalat i Antoni Soler. Integraven la colla: Bartoli (foto) , Montal, Puignau, Costa, Gómez, Ymbert, Aznar, Cano, Estartús, i Jiménez.
Eduard Bartolí |
Any 1949.
Estrena de l'obra catalana REX, feta per Manuel Brunet,dirigida per Jaume Viñas i fins i tot representada a Girona. En aquest any són ofertes al públic les escenificacions "L'orgull del Gec", "El Divino impaciente" i "El ejemplo".Ve la crisi. Maldecaps. Jutgem que una de les causes de la mateixa és degut a l'escassesa d'obres per a homes sols. S'ha treballat molt durant llarg temps i gairebé s'han exhaurit les existències. Es fa difícil treballar amb homes sols. Dissortadament encara hi ha qui ensuma perills de contaminació, en cas de representar obres mixtes. Com hem apuntat abans creiem que la crisi es va veure agreuada per l'erosió del temps. Tota institució, sigui de la mena que sigui, rallisca cap a la rutina, l'andormiscament, el cansament... molt subtilment. Les associacions teatrals, per tant han de ser com una cursa de relleus. De tant en tant, sang nova. El nom del Dr. Llauro és favorablement remarcable en pro del teatre mixte."Golpe de Gong" és un concurs de varietats que s'exhibeix al públic durant l'estiu del 1950 i que obté un èxit, sorollós.
Una data important a recordar: any 1951. Gràcies a Déu i a no pas poques gestions, s'aconsegueix la deguda autorització, de les esferes superiors, per a la creació d'un elenc mixte. Es respira a fons. Obre llances la comèdia "El landó de seis caballos", dirigida per Antoni Soler i Josep Montalat. Poc públic i molt d'èxit. Ens plau assenyalar els actors: Dolors Godoy, Carme Coll, Conxa Gregori, M.ª Antònia Casademont. Lluís Vega,Toni Montal, Josep Montalat, Ramon Saguer I Josep M.ª Gumbau. I gairebé sense aguantar-se la respiració s'estrena "Criminal de Guerra". (foto).
"Criminal de Guerra" |
A partir d'aquesta obra agafa les regnes de la direcció en Toni Montal. Recordem "El crimen vulgar", "Tu y yo somos tres", "Al llegar la noche", "Murió hace quince años", "Los que quedamos", "Llama un inspector", "La oración de Bernadette" i "La muralla". Aquesta llista d'obres ens parlen d'un elenc amb solidesa de ciment armat i amb cants de sirena. Tenim un teatre de bona llei. "Nuestra ciudad" marca una època. Arranca aplaudiments a tort i a dret, a casa nostra (representada cinc vegades) i a Girona (tres vegades) en el Teatre Municipal. I com sol passar en moments d'eufòria, hi ha necessitat d'escampar, de donar, de representar, empesos per les ales del triomf. Per això les ganes d'infantar teatre els porten a realitzar "La torre sobre el gallinero", "La herida del tiempo"; "El Emperador Jones", "El Admiable Crichton", "Los intereses creados" y "Edipo Rey". ¡Bona anyada! ¡Bons fruits!. L'Agrupació guanya el primer premi Provincial de Teatre "Amateur". Toni Montal obté el guardó com a Director. Eduard Bartoli com a actor. També Mercè Huerta. Honors per a Dolors Machado.
La Cate anys 30 |
La llista completa de la colla les fèmines: Gratacós, Machado, Aupí, Coll, Costa,Trias, Peraferrer, germanes Vila, Prats. Maria Masó, Magda Rocamora, Antònia Casademont, Carme Ribas i Mercè Huerta. El homes Puignau, Bartoll, Montal, Montalat, Bosch, Estarriol, Vega i Vallès. Els tècnics: Vila, Quintana, Sala, Ford i germans Montal.Tot aquella llarga temporada de bona feina, és desagradablement interrompuda. L'any 1959 senyala l'enfonsada. Una gamma de problemes interns del Patronat, mal resolts, van esquivat, com per art d'encant, grans i joves que encara estimaven aquelles parets que els va fer créixer. Per a ells el Patronat era un estoig que guardava dies memorables i records inesborrables.
La seva tasca, fora del Patronat, en el Casino Menestral i van representar mes d'una quinzena d'obres, entre les quals cal destacar: "La muerte, de un viajante", (foto) "El Zoo de Cristal", "Tres Sombreros de copa", "Escuadra hacia la muerte", "Terra baixa" i "L'Auca del senyor Esteve" i "Hermosa gente".
" La Muerte de un Viajante" Toni Montal |
En el Patronat, no obstant, quedaven en Barbany, en De Gracia, en Josep Xuclà, en Cortada i en Joan Marmaneu que van omplir el vuit dels que es van allunyar, capitanejant diferents elencs i representant obres com: "D'aquesta aigua no en beuré", "En las manos del hijo", "Julieta filla única" i "Els milions de l'oncle".
Després d'anys de dol, la cicatriu es va curar. El Patronat i la seva nova direcció amb un gest ample,va obrir de bat a bat les portes. Els primers en posar-hi els peus, van ser aquells a qui cada racó els era familiar. Van voler oblidar temps passat i recomençar de nou.
Per això els anys 1971-72 també marcaran època, com una fita destacada. Van pujar altra vegada a l'escenari. El temps semblava que no havia passat. Van representar "Seis personajes en busca de autor".
El caliu de l'Agrupació ARLEQUÍN va revifar amb la inclusió de gent nova. Els aplaudiments rebuts els van animar a presentar "La Visita de la Bella Dama", (foto) de tema actual.
"La Visita de la Bella Dama" 1972 |
Hem procurat infondre-hi qualitat estètica. Ens ha semblat que acomplia una considerable funció catàrtica.Tant de bo que la cultura de l'esperit, que és el teatre, sigui un trampolí que ens llenci més i més enllà. . Aquell ha obert la porta i ha acceptat en la seva cambra nupcial tota aquesta munió de gent vella y jove, que encara estem convençuts, la història és la mestra de la vida, que el teatre és altament promocionador.
en record de:
Josep Montalat
Construcció del Patronat
Document manuscrit amb les activitats realitzades per l'Elenc Juvenil del Patronat de la Catequística, de Figueres. 1947-1948
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.