1.er Centenari de la mort de Josep Ventura Casas
La jornada del 23 de març de 1975, la més important en quant a quantitat d'actes programats dintre de la commemoració del Primer Centenari de la mort de Pep Ventura, tingué certament un relleu especial.Així, en una visió de conjunt, creiem que justifica les inquietuds i els esforços de tota una organització, per a reflexar la sensibilitat d'un poble en recordar al genial compositor.
L'acte més emocionant es va centrar en el cementiri municipal. Després de dipositar una corona de llorer al nínxol on reposen les despulles de Pep Ventura, el degà dels poetes empordanesos, Jaume Maurici, pronuncià l'Ofrena del Centenari.
Les seves paraules tingueren tal accent de sinceritat i força vers el músic de vida dramàtica que provocà unes alenades de profunda emotivitat La tramuntana, que casualment es deixava sentir amb notable força, va contribuir plenament a donar a l'esperit de l'homenatge un perfil d'autenticitat empordanesa.
Per la seva part, la Cobla Barcelona intenpretà el "Toc d'oració" en l'extraordinària versió original amb campanes, mentre els assistents, unides les mans, formaven una immòbil i simbòlica rotllana de germanor sardanista.
Al matí, s'havia celebrat el tercer concert commemoratiu, a la Sala Juncària, sota el títol "PEP VENTURA i la música coral catalana del segle XIX". L'acte fou presentat pel nostre President i el Cronista Oficial de la Ciutat, Rafael Torrent i Orri, abans d'iniciar-se el concert, comentà uns interessants fets històrics relatius a Pep Ventura i al seu fill Benet, així com el desenvolupament musical que vivia la nostra Ciutat en aquella època.
En la primera part, actuà el cor d'homes de l'Orfeó Rosinc i la Cobla Barcelona, dirigits per Moisès Garriga.
A la segona part, es donà lectura del veredicte del Concurs Musical del Centenari, interpretant a continuació la Cobla Barcelona les sardanes premiades. Foren les següents:
Primer premi, a "PEP VENTURA, símbol del poble català", de Narcís Paulís; Premi extraordinari, a Francesc Basil, per "PEP VENTURA, geni immortal"; segon premi, "A en PEP VENTURA de la tenora", de Ricard Viladesau; i tercer premi a "Honorança a PEP VENTURA" de Jaume Cristau.
També foren interpretades de PEP VENTURA, "De bon matí", i "Un esmolet vell", aquesta última en primera audició després de ser reinstru- mentada pel Mestre Lluis Albert. En la darrera part del programa actuaren, junt amb la Cobla Barcelona, la "Coral Empòrium" del C. E. R. de L'Escala, que dirigeix Roser Sureda d'Esteva; i l'Agrupació Coral "Retorn Planenc", de Les Planes, dirigit per Josep Rodà.
Tingueren especial relleu les interpretacions de l'americana "Caterineta", de Benet Ventura i el vals corejat "Les noies de l'Empordà" d'en Pep.
Ambdues aconseguiren crear, ràpidament, com un líric retrat de la seva època. Ens oferiren també dues obres de Josep Anselm Clavé i "Arri, Moreu!" i "Qui no la balla!" de Pep Ventura.
Finalment, els cors esmentats, junt amb l'Orfeó Infantil "Germanor Empordanesa" del Casino Menestral Figuerenc, dirigit per Camila Lloret i l'Agrupació Coral de la "Societat Coral Erato", que dirigeix Emili Saló, interpretaren "Per tu ploro", de Pep Ventura, en adaptació per a orfeó i cobla de Lluis Albert, essent al seu càrrec la direcció musical.
Al vestíbul de la Sala Juncària, va estar exposada la famosa tenora de Pep Ventura, que actualment es guarda al Museu de Música de Barcelona.
Després del concert va tenir lloc un dinar de germanor als Salons de l'Hotel President, en el transcurs del qual foren lliurats els premis als compositors guardonats en el Concurs Musical del Centenari.
A la tarda i posteriorment a l'acte d'homenatge en el cementiri municipal, es celebrà una audició de sardanes a la Plaça de la Victòria. Davant el Monument al compositor, entitats, colles sardanistes i admiradors dipositaren corones de flors i llorer.
A més a més de sardanes de Pep Ventura, fou estrenada la composició que meresqué un accésit en el Concurs Musical del Centertari: "Pep Ventura, estàs present entre nosaltres", de Ramon Vilà.
Posteriorment i al carrer de Lasauca fou descoverta una placa commemorativa, realitzada en pedra de Figueres, col.locada en el lloc on havia mort, feia cent anys, Pep Ventura. En el moment del descobriment, l'Alcalde de la Ciutat, Pere Giró, invità el poeta Jaume Maurici a fer-ho conjuntament.
A les vuit de la tarda finalitzaren els actes a l'Església Arxiprestal de Sant Pere, amb la missa en sufragi de Pep Ventura. L'organista Josep M.ª Surrell, interpretà, abans de la consagració, "El cant dels ocells".
La conveniència dels homenatges, quan tenen la dimensió del que s'ha organitzat a Pep Ventura, va quedar ben demostrada.
De prop o de lluny, per un gran nombre de persones, s'ha potenciat la figura de Pep Ventura. I això és sempre bo, en la valorització de la seva monumental obra.
l'Empordà (Josep Mª Bernils)
Es va complir el primer centenari de la mort de Josép Ventura Gases, conegut per tots com "Pep Ventura".
En l'acta de defunció en el Llibre de Registre de l'Jutjat Comarcal apareix el seient indicant que va morir a les 9'30 hores de la nit, per "tisi pulmonar", a la casa número 10 del carrer Lasauca.
En aquesta casa vivia des d'uns anys abans i en ella apareix empadronat juntament amb la seva segona esposa Margarida Ripoll i el seu fill Benito Ventura Llandrich.
En el Llibre de Pere Corominas sobre «En Pep de la tenora», que no va arribar a acabar per la seva mort mentre treballava en el mateix, apareixen en la seva part final unes notes soltes corresponents a converses amb contemporanis de Pep Ventura i es cita una versió particular localitzant la seva defunció a la casa número 12 del carrer Avinyonet (avui Pep Ventura).
Això pot moure a una confusió i és possible que Pere Corominas d'haver pogut acabar degudament el seu treball hauria esmenat aquest error.
Ja en la dècada dels anys vint a través de l'setmanari «Empordà Federal» i de la butlleta d'el «Foment de la Sardana», va quedar degudament localitzada la casa on va morir Pep Ventura, al carrer Lasauca número 10. El fet que la antic carrer Avinyonet porti avui el nom de Pep Ventura no respon a res més que al seu anterior empadronament en aquest carrer i per l'existència de la Societat Coral Erato, que era l'entitat de la cobla que va pertànyer Pep Ventura, i ser la que oferia major nombre d'audicions de sardanes.
Estranyarà veure que la placa col·locada a la façana de la casa on va morir el gran músic vingui assenyalada amb el número 2 del carrer Lasauca i no amb el número 10, tal com consta de manera fefaent.
El motiu cal buscar-lo en la variació soferta per la numeració d'aquest carrer, doncs antigament, quan a la part alta de la Rambla existia una illa de cases enfront dels edificis de Llibreria Masdevall, Casa Torrent i Casa Cusí, el carrer Lasauca s'iniciava en el seu angle amb la pujada del Castell.
També va succeir que amb els anys es van agrupar finques, però va quedar totalment demostrat que la casa número 2 era l'anteriorment assenyalada amb el número 10 i en la qual va morir, fa cent anys, el nostre il·lustre músic.
Figueres es va honrar així recordant a una altra figura de la nostra història.
