Fons fotogràfic: ©Autor. MAE
Foto: Moncanut
Los Encantos de la culpa
28/06/1961
Lloc: Plaça de l'Esglèsia Sant Pere de Figueres
Dues representacions a l'aire lliure de l'Acte Sacramental de D. Pedro Calderón de la Barca, "LOS ENCANTOS DE LA CULPA"
Coincidint amb les festes de Sant Pere, patró d'aquesta ciutat, la Plaça de Pius XII va ser escenari de dues representacions de l'Acte Sacramental de D. Pedro Calderón de la Barca, "LOS ENCANTOS DE LA CULPA" que patrocinat per l'Ajuntament i Junta Local d'Informació Turisme i Educació Popular, van tenir efecte en les nits dels dies 28 i 29 de juny i que indubtablement quedaren gravades en les ments de tots els assistents, honrant als seus organitzadors per la fe, entusiasme i interès prestats per fer possible la realització en aquesta població de tan admirable joia "calderoniana" i aplaudir el "Teatre Experimental" de l'Institut de Teatre de l'Excma. Diputació de Barcelona, organisme de solvència i categoria artística que ha quedat novament patent en aquesta ocasió.
Sota la direcció de Hermán Bonnín "LOS ENCANTOS DE LA CULPA" va ser delicadament representada al recinte d'aquella plaça sota voltes de límpid cel en dues nits estivals impregnades de fragàncies de jardins i xiprers, esglaiant als espectadors, que ansiosos de bon teatre, van seguir atents amb espiritual recolliment el desenvolupament de l'obra, que tant per la seva gran bellesa com la seva finura, unit a quant ens envoltava, matèria que cobrava espiritualitat en els seus finestrals, escalinates, arcs, llum, color i el compassat só de les campanes que marcava unes hores que se'ns van fer curtes.
El "Teatre Experimental" de l'Institut de Teatre de Barcelona, entitat composta per alumnes d'aquesta Escola Superior d'Art Dramàtic, alguns d'ells avui autèntiques realitats de la nostra escena, va presentar l'obra amb profund estudi i seguretat.
"LOS ENCANTOS DE LA CULPA" és una de les Actuacions de Calderón que posseeix una major acció i força dramàtica. Ens presenta la lluita de l'Home, simbolitzat en la figura d'Ulisses, amb els seves humanes passions, frenades únicament pel poder de l'Enteniment i vençudes a la fi per la Gràcia Divina.
L'Home (Ulisses) navegant en el mar de la vida sent de sobte agitar els seus sentits a l'acostar-se a terres on la bella i atraient encisadora.
Circe (La Culpa), amb les seves dames, fan desencadenar tumultuoses passions a quants senten el seu pervers influx. Els sentits són seduïts i la lluita entre l'home que raona amb el seu enteniment arriba a una profunditat teològica tan admirable i alhora comprensible que només el geni de Calderón podria realitzar.
Les virtuts que li presta la Penitència a l'Home i en última instància la realitat present de la mort aconsegueixen desfer els encanteris I l'Home novament emparat en la nau salvadora de l'Església solca els ja apaivagats mars.
Ulisses va ser magníficament interpretat per Juan Viñallonga, actor que per la seva robustesa i el seu temperament aconsegueix fer-nos viure intensament tota la gamma de lluites interiors de l'Home.
Coralina Colom, va ser una Culpa ajustadísima.
Tot el temperament i força dramàtica que requeria el paper va ser plasmada de forma magistral. Dicció i gestos, pauses i mirades ens van demostrar la perfecta compenetració de el paper.
Alejandro de Miguel, lucid i personalíssim actor, va donar una lliçó d'interpretació i d'excel·lència escènica a la serena figura de l'enteniment.
I amb Carmen Fortuny, plena d'exquisida i delicada sensibilitat a la figura de la Penitència, hem de citar a tots els components de l'Institut de Teatre que amb encert que va superar el nostre major optimisme van formar un conjunt digne de la nostra admiració i van conjugar admirablement l'obra en totes les seves intervencions.
Hermán Bonnín va muntar aquesta obra donant prova de la seva sensibilitat artística. Matisos, gestos, moviment escènic i llums van ser degudament equilibrats.
Obra de difícil muntatge per la seva complexitat escenogràfica i intensa valoració psicològica, va ser subratllada en tots els seus passatges. Uns simples esbossos plàstics i una luminotècnia suggestiva van servir per realitzar el muntatge.
Senzillesa i bellesa agermanades perfectament en aquesta peça de profunda tesi teològica-moral.
Uns personatges realitzats competentment per E. Sánchez Soldevila, van demostrar el coneixement i estudi de l'Acte i van donar el just realç a quants els van vestir.
L'Escolania i el Cor de l'Temple Arxiprestal de Sant Pere, va tancar l'Acte Sacramental amb la seva encertada intervenció en una apoteosi d'exaltació Eucarística.
Van honrar amb la seva presència aquestes inoblidables nits totes les nostres digníssimes autoritats i l'il·lustre catedràtic i director de l'Institut de Teatre Doctor Guillermo Diaz Plaja que amb la seva fàcil i justa paraula va obrir la segona de les representacions amb un breu parlament.
No podem silenciar els noms de Joaquim Crumols i Lluís Duran, homes d'esperit sensible, l'entusiasme i desinterès ha fet possible aquestes representacions que tant diuen en pro de la cultura d'un poble i honren als seus organitzadors.
