La reunió al voltant d'una taula servida pel Sr. Duran, amb més d'un centenar de comensals, va constituir un èxit total.
La presentació en el marc on es va celebrar el sopar, va ser perfecta, sense deixar-se notar la presència de la més mínima errada en qüestió de detalls.
El menú triat perquè es produís una exacta i gustosa conjunció de menjars i vins, va estar a l'alçada del gran mestre que a l'art culinari és el senyor Lluis Duran.
El servei no va tenir una sola sentència i els comentaris que es van sentir van ser molt elogiosos.
Però cal dir que el millor de la nit va ser l'ambient, els membres de la CHAINE DE ROTISSEURS, encara que no ho diguessin, tenien un lema al qual romanen exemplarment fidels:
"evitar tots els excessos tant al menjar com al beure, gaudint d'aquests béns del Senyor amb mesura, assaborint amb tacte d'artistes, cadascun dels plats i dels vins".
Però el seu objectiu no era només l'estómac, sinó el foment de l'amistat, l'ambient que es respirava entre els assistents: un ambient de sana alegria, d'agradable companyerisme, i bona amistat .
Tot això és el que es va aconseguir al voltant d'una taula ben servida, amb vista, més a la qualitat que a la quantitat.
El sopar va tenir un alegre i amistós fi de festa.
Un dels comensals va dir: això només es pot fer a l'Empordà, possiblement sigui així.
Van rebre felicitacions per els
organitzadors de tan esplèndida festa que va agrupar per unes hores senyors de tota la Província, fins i tot vinguts de Barcelona, fent-los viure uns moments inoblidables de grata companyia.
Es va demostrar que també al voltant d'una bona taula, o una taula servida amb gust exquisit, es poden cultivar els valors de l'esperit com ara l'amistat.
Es va felicitar especialment al Sr. Duran que va oferir diverses creacions de la casa que van fer les delícies de tots els qui van tenir l'honor de degustar-les i assaborir-les gairebé com si es tractés de la realització d'un ritu.
Al menú es va lluir, obertament, la dinastia Durán, i va haver l'actualitat d'un plat sensacional: les Supremes del llobarro Princesa Sofia, creat per Joan Durán Camps en honor de la Princesa feia pocs dies, el llobarro, bullit, ve pròdigament acompanyat per una salsa que és una reducció de suc de pomes, muntada amb rovells i mantega, amb guarnició rodanxes de poma ofegades amb mantega, es pot, qualificar de sensacional.
El sabor de la salsa, com en tots els plats sensacionals, no corresponia al que hom pot imaginar quan sap els ingredients, té un sabor «desconegut» i, a més, no és concret: canviava en un instant, gairebé que se'l podria qualificar d'«emocionant».
(Vi: Blanc Pescador).
El senyor Joan Durán Simón va crear, per la seva banda, un plat complicat pels seus ingredients amagats després d'un nom senzill: la «Cuixa de Xai Lechal, farcida i brasejada a la Durán». El farcit , ni més ni menys, un paté de salmó i bufeta d'esturió, tan utilitzada, aquesta última, a la gran cuina russa.
Constituida pel moll de l'espina dorsal del peix esturió (els seus ous s'utilitzen per a la preparació de caviar), la guarnició va ser amb mongetes verdes «frageolets» saltejades amb mantega.
El plat d'un contrast suau que entra en aquest cas, de «farcit», en el refinament.
(Vi: Oliveda Negre).
Presentació d'unes postres: «Crepes estil President», creades pel xef de l'hotel.
📷 Fotografies del Sopar
