divendres, 11 d’octubre del 2019

Canigo 1910

Fons hemeroteca: La Veu de l'Empordà
Fons: Adriá Gual .MAE. Institut del Teatre.
Arxiu Comarcal

Representació de l'obra de mossén Jacint Verdaguer i Santaló " Canigó"

El caràcter expansiu i franc de l'Empordà, personificat en la ciutat de Figueres, es prestà per a portar à cap les coses més grans.
Poques Poblacions com la nostra poden ostentar una fulla d'iniciatives, algunes d'indiscutible importància, arribades a feliç terme amb èxit sorprenent.
L'intent de representar aquí el «Canigó» es un dels que més honran el nom de Figueres.
Es veritat que la primera tentativa va fracassar á causa del mal temps, mes així no treu el mérit de l'empresa, al contrari, doncs al anuciar per segona vegada el poema per representar-lo aqui, han donat probes que Figueres i l'Empresa especialment, d'una firmesa de caracter que no es troba en molts pobles, ja que el primer contra temps sol anar acompanyat d'un atuiment que mata les energíes.
Per altre banda, les iniciatives de casa nostre son conegudes, no sols dins la comarca sinó molt lluny d'ella, i n'es bona proba el que gran part de Catalunya i fins l'altre costat, fins a Beziers, Nimes i més enllá, responen a la veu de Figueres sempre que aquesta organitza quelcom de bó, hi ha el convenciment anticipat de que s'han pres les mides per prevenir, "de teules en aval un fracás".



Aquest any el temps no ens va afavorir gens per les Fires de la Santa Creu,  uns quant dies avans aquell s'en mostrá impecable , es podia dir que el Canigó es sentia gelos per aquell altre Canigó, simulant en Moragas i Alarma s'establi entre els dos una lluita amb armes desiguals, el d'allá contava amb la força del huracá i la aventatge de trobar-se no sols més enlairat, sinó assentat sobre les rocas seculars, i el nostre tenía com a única defensiva, els quartos de l'empresa, els esforsos del constructor maquinista Casañes i l'admiració de moltíssimes persones.
Sempre la corda es trenca per la part més prima i per aixó veiem que la fé mou muntanyes.
Fou una tramontanada inoportuna la que ens cambià de lloc l'hermós paisatge del Canigó. A pessar d'aixó i de haver plogut en molts punts la nit abans de la Santa Creu, à Figueres hi hagué una infinitat de forasters, lo qual donava à compendre, que amb el temps favorable l'estrena de Canigó, equivalía a un aconteixement artístic sens igual, aquest dia de goig per Figueres, per l'Empordà i per l'Art, no s'ha perdut, sols s'ha aplaçat fins el 12 de Juny vinent, dia que formará època en la historia de Figueres.























Dençà que va anunciarse la representació escènica de la llegenda pirenaica del temps de la reconquesta inmortalisada amb estre d'or per el  Poeta nacional de Catalunya que, arreu del Principat y d'una manera especial aquí à Figueres, constituïa feia temps una obsesió constant que s' havia apoderat fins i tot de l'opinió pública, en termes, que tothom en parlava y eran nombroses les persones que desitjaven asistir a l'espectacle, ansioses d'aplaudir l'adaptació teatral d' aquell poema, considerat pels millors crítics literaris com l'obra insuperable, y més acuradament concebuda de la portentosa imaginació del sacerdot·poeta,  glòria perdurable de la llengua catalana.
Canigó, rey del Pirineu català, encarna per vosaltres, com per nosaltres digué Mossen Carselade, lo geni y les tradicions de la rasa. Els poetes dé les dues vessants han cantat, y amb ells canta un poble, la hermosura de ses cimes nevades y de ses pendents regalades que tot l'estiu floreixen, primavera y tardor .
Ses boires y congestes han omplert de tradicions y llegendes tota la terra catalana y especialment les comarques del Conflent y Vallespir, havent donat vida à l'epopeya de la nostra reconquesta que, encare avui en la seva adaptació à la escena, conmou profundament el sentiment patriótic.
La representació d' aquell poema a la nostra ciutat fou encoratjadora i per no semblar que ens alabem nosaltres mateixos, plàume transcriure textualment l'efecte que aquell acte causà à un eminent crític barceloní que, amb vera imparcitat, diu lo següent:




Es hermoso el espectàculo de un pueblo interesado en el triunfo de una obra artística.
El domingo ultimo contemplé ese espectàculo hermoso en Figueres y sentí en el alma una  fuerte impresión de alegria; à tener poder para ello hubiera conferido à los organizadores de esa fiesta artística el mayor de los premios creados para el civismo; pensaba yo, à la vista de aquel pueblo que se movia entusiasmado y recibía con cariño de madre à los visitantes, que nos conocía à todos y para cada uno guardaba un abrazo efusivo, pensaba, repito cuan beneficiosas son para los hombres las Eleusis del pensamiento"
Flotaba en el ambiente de Figueres la encendida atmósfera de entusiasmo que debió respirar el pueblo Griego en sus grandes fiestas artísticas, porque lo mismo las mujeres que los hombres solo conversaban de una cosa, del Canigó; y las doncellas se ataviaron con sus mejores galas, con las del día del Corpus, de cuyo dia santo, conservaban todavía los perfumes de las coronas de flores de sus ofrendas, para concurrir á venerar al poeta que cantó inmortalmente a Catalunya y aplaudir a los artistas encargados de dar forma a sus inspirados pensamientos.


A les quatre de la tarde del diumenge passat començà l'espectacle, veient-se les graderies y llotjes ocupades per distingides dames, talment com si fossin florides d'atmetllers y roses, y poguentse calcular en unes tres mil persones les que asistiren a l'acte.
Entre els que assistiren a la festa n'hi avien de les principals publicacions de Catalunya especialment de Barcelona i Girona y composaven la representació del Rosselló y Provença, Mr. Bernard,
qui s' honorava amb la delegació del gran poeta Mistral, Mme de Gerde, Regina dels Jocs Florals del Felinbrige, Mr. Kuat secretari de Capoulié i Mr. Boix, en nom de la societat d'etudes de Perpinyà.

La decoració del senyor Moragas i Alarma, causà ja de primer antuvi, una impresió de veritat que encantaba y solament tenim de dóldrens de que la tramontana no deixés muntar el campanar, de Sant Martí, y no poguessin ferse les trasmudacións escèniques requerides y de les que n' esperabem efectes sorprenents.




Al començar l'espectacle es va fer un silenci absolut, sentintse solament el piular d' alguna oreneta que alegrament volaba per la Plaça i l' introducció musical va merèixer grans aplausos.
Aparegué en Tor (joglar) à recitar el prólec que, no fou altre que, la inspirada poesia de "Los dos Campanars", escrita per Mossèn Verdaguer com à final del Canigó, abans de compondre aquest, y que després, com diu ingènuament aquell excels poeta «quan tot lo poema estigué llest, la pobreta se quedà fora de l'obra» essent tan bellament declamada per aquell actor que tothom se sentí vivament impresionat.
Amb gran interès varen anar-se descapdellant els tres actes amb que en Carner, com diu ell mateix ha volgut «teixir una acció simplicíssima y lírica» subjectantse als propis versos del Canigó, tal com va deixarlo escrit Mossèn Verdaguer y donant-li forma dialogada per a aconseguir millor la sencillesa escenica motiu per el cual no deu reptar-ho tampoc amb la desconsideració del mateix critic a qui ens referim al principi.
Es cert que el Canigó podia haver-se representat amb mes amplitut i atenent-se a les mateixes escenes del poema, mes els dotze cants d'aquest era impossible reduir-los a tres actes amb unitat d'acció i per aixó trobem molt ven fet l'arranjement d'en Carber, per no donar a la representació del drama unes proporcions fora de mira que ningú hauria soportat, ja que l'obra es d'un geni i era impossible representar-la tota en una sola tarda , atenent-se a la distribució del poema que no va ser escrit per el Teatre.
De mes a mes les filigranes poetiques d'aquel,"diguis lo que es vulgui", han tingut digne continuació en l'escaigut dialec escrit per el Novell mestre Gay Saber, pulcra i dilectissim fill de les muses serventes graciocíssimes dels amor de Gentil i Flordeneu.






















Tal com va representar-se el drama podem donar el seguent resum per no repetir l'argent que exposárem fá uns dies.
En el primer acte causa gran impresió la sortida dels cavallers i la dança dels Fallaires per la magnificiencia de l'indumentaria i per l'originalitat de la musica que l'acompanyava.
La Presentació del segon acte que, per el Temps insegur tingue de fer-se sense cap transmutación escénica, va ser de gran especatcle, sobretot, el que aparéis Flordeneu i les Cors gojes, glosant la cançó Montanyes regalade.
Y en el tercer, de forsa intensitat dramàtica, començà amb el Cant popular : de Montanyes del Canigó que entona un pastor, donant al acte una grandiositat que corprenía y finalisant amb el grandiloqüent cor de guerrers, amb el qual s'acaba també el poema. La presentació escènica, dirigida per en Gual, no deixà res que desitjar, causant gran efecte els rics y vistosos habillaments dels cavallers, monjos, fallayres, fades, gojes y pastors; donant, en conjunt, à la decoració una vivesa de color que enamoraba.
La musica d'en Pahissa, es una plana superba d'orquestació moderna i especialment la Dança dels Fallaires es d'una sonoritat tan sugestiva que bé pot considerarse com un chef d'oeuvre d' instrumentació, havent merescut, à reiterades instàncies dels nombrosíssims espectadors, que es repetís aquella peça que tothom saborejà amb fruició.


Esbós en tinta d'en Guifré
Esbós per a les fades





















Els actors y artistes (donaren vida ufanosa à llurs respectius personatjes i bé es digne d' anomenar especialment à la senyora Baró, que féu una apasionada Griselda y una enamorada
Flordeneu, deguent fer observar que per la majoria; del públic i adhuch atenent à l'obra del poeta, hauria resultat millor que dits papers haguessin sigut representats per dos actrius,
car els, que desconeixían l'argument prengueren à Flordeneu per Griselda encantada quan en el poema la pastora no deixa mai de ser tàl, y la goja precisament es la que estrafà aquella per a encisar à Gentil; no poguentse acceptar més que com à recurs
escénic l'aparició de Griselda.


Esbós per Corista 4
Esbós per Corista 3





















En l'últim acte el parlament de la qual per els demés es un model de versificació.En Capdevila , conseguí fer un Gentil ben interessant; en Rojas y en Puiggarí feren reviurer les figures dels Comptes Tallaferro i Guifre , en piera va reoresentar amb força dignitat al gran Bisbe Olivai en Lapera, en Petit i en Tor, amb molta propietat els papers d'escuder, Cornamusaire i Joglar.


Esbós per Corista 2
Esbós per Corista 1






















En la part cantada sobresurtiren les senyores Grau y Pancratzí, representant les gogés de Galamús y de Banyoles, en Giralt i en Costa, feren un ermitá i un pastor ben recomenables.
Començaba ja a ser vespre quan amb un delirant aplaudiment que ressonà Ilarga estona obligant à pujar al escenari als seus directors, va donarse per acabada la primera representació del Canigó que verament va ser un èxit.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.