Foto Arte-Foto cine Sans
Fons hemeroteca: Canigo
Fons hemeroteca: Canigo
Figueres 30 d'abril de 1971
Sí, senyors, el "Museu de l'Empordà" tot un èxit: d'organització, de qualitat, d'instal·lació ... I una alegria per Figueres, que sembla trobar per fi un alleujament per el seu empobriment cultural.
El que no entenem, i esperem que algú ens ho expliqui, és el títol.
El que no entenem, i esperem que algú ens ho expliqui, és el títol.
No, no s'alarmin vostès, no es tracta de la ja caduca disputa sobre la retolació en català o en castellà. A l'efecte de que parlarem, tant se val que estigués en xinès o en senegalès.
Ens preguntem: Que significa la denominació "Empordà"? .
Perquè el digníssim museu que adorna la nostra Rambla i recrea el nostre esperit, podria estar, per la qual cosa fa al seu contingut, a Huelva o a Guadalajara.
La idea de fundar a Figueres un Museu "de" i "per " l'Empordà no és d'ara. Sabut és el riquíssim tresor artístic que es troba diseminat per tota la comarca.
La idea d'agrupar-ho, conservar-ho i donar-li així a Figueres l'autèntic títol de capitalitat de l'Empordà, missió que algun dia lamentarem no haver complert.
Per què no està a Figueres el retaule gòtic de Castelló d'Empúries? . I l'ara portàtil de Sant Pere de Roda?. I la creu-reliquiari, també del cenobi? . On l'arqueta àrab del segle XI de Lladó?. I les fabuloses imatges de la Verge procedents de Sant Miquel de Fluvià i d'Orriols ?. On és la creu de Pau del segle XV? I ...? .
No seria prudent acabar, n'hi ha prou amb que uses passegeu pel Museu Diocesà de Girona, on es troben recollides totes aquestes peces tant Empordaneses que, aquest cop, tampoc han trobat una acollida ni una demanda a Figueres.
No anem ara a parlar de les múltiples col·leccions privades, ni del que es troba fora dels límits de la província de Girona, pel motiu que al final apuntarem.
Tampoc val la pena fer referència a la Bíblia de Sant Pere, que es troba a París, i de la qual ni tan sols tenim una simple reproducció fotogràfica. Ni és el moment de desempolsar el increïble arxiu de protocols notarials que es remunta a l segle XI i que abasta tota la història de l'Empordà. També es troba , i des de 1955, a Girona ...
Cal pensar que aquesta és la primera i probablement única vegada que a Figueres es dóna l'oportuna coincidència que l'alcalde de la ciutat sigui així mateix vicepresident de la Diputació Provincial i Ponent de Cultura.
L'única vegada que un alcalde de Figueres té autoritat suficient, a Girona, per portar-nos tot el que havia constituït un somni massa bonic ... de capitalitat de l'Empordà,
Ara ja és temps de pensar que el "Museu de l'Empordà" mai serà realitat.
Assistents a l'acte
Ens preguntem: Que significa la denominació "Empordà"? .
Perquè el digníssim museu que adorna la nostra Rambla i recrea el nostre esperit, podria estar, per la qual cosa fa al seu contingut, a Huelva o a Guadalajara.
La idea de fundar a Figueres un Museu "de" i "per " l'Empordà no és d'ara. Sabut és el riquíssim tresor artístic que es troba diseminat per tota la comarca.
La idea d'agrupar-ho, conservar-ho i donar-li així a Figueres l'autèntic títol de capitalitat de l'Empordà, missió que algun dia lamentarem no haver complert.
Per què no està a Figueres el retaule gòtic de Castelló d'Empúries? . I l'ara portàtil de Sant Pere de Roda?. I la creu-reliquiari, també del cenobi? . On l'arqueta àrab del segle XI de Lladó?. I les fabuloses imatges de la Verge procedents de Sant Miquel de Fluvià i d'Orriols ?. On és la creu de Pau del segle XV? I ...? .
No seria prudent acabar, n'hi ha prou amb que uses passegeu pel Museu Diocesà de Girona, on es troben recollides totes aquestes peces tant Empordaneses que, aquest cop, tampoc han trobat una acollida ni una demanda a Figueres.
No anem ara a parlar de les múltiples col·leccions privades, ni del que es troba fora dels límits de la província de Girona, pel motiu que al final apuntarem.
Tampoc val la pena fer referència a la Bíblia de Sant Pere, que es troba a París, i de la qual ni tan sols tenim una simple reproducció fotogràfica. Ni és el moment de desempolsar el increïble arxiu de protocols notarials que es remunta a l segle XI i que abasta tota la història de l'Empordà. També es troba , i des de 1955, a Girona ...
Cal pensar que aquesta és la primera i probablement única vegada que a Figueres es dóna l'oportuna coincidència que l'alcalde de la ciutat sigui així mateix vicepresident de la Diputació Provincial i Ponent de Cultura.
L'única vegada que un alcalde de Figueres té autoritat suficient, a Girona, per portar-nos tot el que havia constituït un somni massa bonic ... de capitalitat de l'Empordà,
Ara ja és temps de pensar que el "Museu de l'Empordà" mai serà realitat.
Assistents a l'acte
- L'escultor, Frederic Marès i Senyora
- Gobernador civil de Girona, Victorino Anguera Sansó,
- Governador militar de Girona, José María Tomé Marín.
- President de la Diputació, Pere Ordis Llach,
- Delegat nacional d'Educació Física, Joan Guich Bech de Careda
- Governador militar, José María Tomé Marín,
- L'alcalde de la ciutat, Ramon Guardiola Rovira
- Sotsdirector provincial del Movimiento, Rafael Pinedo Pérez.
- Delegat provincial de Treball, José Luís Múñoz Selma
- Delegat provincial d'Educació, Artur Calsina Majó
- Alcalde Honorari i l'Ambaixador d'Espanya , Miquel Mateu Pua
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.