L'antic paratge de la nostra actual Rambla ha estat escenari, al llarg del temps, deconcentracions humanes de diversa índole y ha estat objecte també de constant preocupacions i literatures. El dia 18 d’octubre de 1274, gent armada procedent de Castelló d’Empúries, havia aconseguit passar un primitiu pont que existia a la Placeta, aconseguint acostar - se a una de les principals portes de les muralles. Així els partidaris del comptat van poder derribar la porta i cremar – la. Entre els anys 1360 i 1362 van quedar engrandades les parets circundants de la vila, fins a la ribera i el nou Portal del carrer de Girona. Per una altra porta, la del carrer Besalú, havien entrat i sortit, amb certa freqüència, els comptes i basalonencs amb el seu sèquit, que acostumaven a fer una pausa i a desplegar processional en la part alta de la nostra Rambla, creuant un pont de silleria i d’un sol arc de punt d’Ametlla, propera a un edifici construit força deprés i que es denominava el "Molí d'En Puig" municipalment molt discutit quan les obres preliminars de cobriment de la ribera.
 |
| Pintura del Safareig Públic a la plaça del escorxador Amo la riera que encara no estaba soterrada en aquest punt |
El Rei D. Pere III el Cerimoniós va manar construir al 1380 l’anomenada "Font de Sant Pere" (Dibuix), de pedra de silleria que constava de sis boques, a la riba de la ribera Galligans, enfront quasi de la Llibreria Canet.
Era d’estil gòtic, adornada amb aconseguits capitells i columnes y amb una Creu amunt, obra segurament d’un artista local, amb la coberta del rierol Galligans, l’esmentada font es traslladaria i el que sí se sap del cert és que
 |
| Dibuix, segons J.Mª Bernils |
També aquesta mà era una indicació de terme...Quan
El pont de pedra construit a principis del segle XV i situat enfront de l’antiga entrada del carrer Girona, era insuficient i la multitud s’amontegava, amb presses i crits, sobre l’altre pont de fusta que hi havia a la cantonada de Can Parés, que amb tant de pes va caure... Eren ja més de les deu de la nit del dia 20 de novembre de 1794 y aquell matí, perdé la vida en ple camp de batalla, a prop del Santuari del Roure de Llers, el Compte de
 |
| 1900 |
I una antiga imatge exterior que a Figueres va persistir, fou la de la "Mare de Déu Portalera" o "Verge del Portal", Patrona d’aquesta part del carrer Girona i del que seria nostra Rambla-Placeta.
El pont de pedra que anava des del carrer Girona fins a davant de
També un altre pont, de rajols, comunicava les vies dels carrers Sant Pere i de Sant Pau.
Durant
Els albers desaparegueren al cobrir-se la riera i es plantaren en el seu lloc acàcies, que no foren venturoses i es substituiren al 1862 pels actuals plataners. I tot això molt a prop de la Casa del Governador, en el mateix emplaçament de l’edifici de la Càmara Agrícola (avui el Museu de l’Empordà).
 |
| 1905 |
Al mes de Maig de 1850 un incendi va danyar bastant
Les coses acabades quasi no tenen remei, però si tota aquesta illa de cases, des de
 |
| Casa Carbona-Aupí cantonada Rambla carrer Portella |
A partir del mes de març el 1816 s'instal-la a la Placeta un mercat d'arròs i fideus i el 1860 el trànsit de l'oli, que fins llavors s'efectuava al carrer Besalú.
Fa molts d’anys hi va haver a la Rambla, on hi ha la parada de taxis, un mercat de robes i vestits, i anteriorment, a la Placeta, es van autoritzar unes tendaleras de espardenyes (foto). Les principals Torres de fortificació que donaven al passeig de la ribera i formaven part de les muralles de Figueres, eren la Torre deBesalú (entre Perfumeria Marcó i Hotel París), la TorreRoger, adossada a la Casa Carbona-Aupí (foto) cantonada amb el carrer Portella i la Torre Budallés, a prop del Portal del carrer de Girona. La Torre del Ral era una reminiscència d'un Palau notable.
 |
| 1889 Col.lecció Rubaudonadeu |
Millores Urbanes
Dies enrere, una secció d'enginyers procedia a assenyalar la rectificacion que ha d'efectuar-se en el tros de carretera de Roses a Besalú, i que comprèn tot el Palau i Placeta; des de la cantonada del carrer de Vilafant a la del carrer Nou. Amb aquest motiu, sembla que hi haurà d'enderrocar-part d'aquella illa o illa situada dalt del passeig, sent per tant ara l'ocasió més oportuna perquè els propietaris que afronten amb l'expressada poma procurin aconseguir que desaparegui del tot, facilitant els fons suficients a la respectiva indemnització. El benefici que aquesta millora els reportaria no necessita encarir; pel que és de creure que faràn que fa aquest de la seva part perquè es realitzi.
En temps, l'intel·ligent i actiu alcalde Sr. Mariano Vilallonga, s'havia tractat molt formalment d'aquest projecte, que s'hagués d'assegurança dut a terme, de no destorbar, els esdeveniments polítics. Esperem que el nostre actual Municipi mirarà també aquesta qüestió amb la preferència que es mereix; considerant l'important servei que prestaria a l'ornament públic, si trobés mig habil, és a dir, conciliant tots els interessos, de fer que desaparegués aquell grup de cases que tant enlletgeix la part més cèntrica i més concorreguda de la Vila. Com més reduïda quedi l'illa, més lletja ha de semblar; per la qual cosa, l'únic acord i acceptable, és enderrocar-la enterament. Si no es pot realitzar la consegüent indemnització, ens queda llavors un altre camí que és engrandir i regularitzar de manera que vingués a formar part de la prolongació del carrer de Vilafant, fins a cobrir el front del passeig.
Repetim que no és això el que volem, ni el que ha d'esperar-de l'interes ben entès dels propietaris que milloren les seves finques, ni del zel é il·lustració de l'Ajuntament, però una de dues: o desapareix l'illa, o es regularitza de la manera indicada . No encertem a donar una altra solució à aquest assumpte.
B.Delfabro.
Fons: El Ampurdanés- 08/11/1863
 |
| Enderroc de l'illa de cases de la Rambla de Figueres |
Vagues Esperances!
De molt temps ençà, els figuerencs posseits per els desitjos de Reforma, estaven en la persuasió que amb el temps veurien desaparèixer l'illa situat a la part superior de la Rambla, i per completar més els seus desitjos, formaven "castells en el aire" que diguem, de que també seguiria la seva sort la casa de la Sra.de Puig, situada a la part inferior de la mateixa Rambla, ! il-lusions perdudes!, doncs en canvi de demolir, reedifiquen.
!Adeu somnis daurats!. Ja no cal pensar que el passeig de la placeta creui la nostra bonica vila.
Fons: La Veu de l' Empordà 14/10/1916
 |
| Enderroc de l'illa de cases de la Rambla de Figueres |
Secció Oficial Ajuntament
Fou aprobada una proposició dela C. de F.demanant que s' autoritzi a l’Arquitecte que, sens cap compromís per part de l' Ajuntament gestioni, dels propietaris interessats en l' enderrocament de l' illa de cases de la part alta de la Rambla els oferiments de cantitats per a l'expropiació d' aquells edificis.
Fons: La Veu de l' Empordà - 13/01/1917
Fou aprobada una proposició de
Fons: La Veu de l' Empordà - 13/01/1917
 |
| Enderroc de l'illa de cases de la Rambla de Figueres |
La reforma
Tenim molt falagueres noticies sobre el projecte d' enderrocar la isla de cases sobre la Rambla. La suscripciò oberta alcança ja, alguns mil duros, tot just casi be iniciada, per lo que es pot donar la cosa per feta.
Felicitem calurosament als principals patrocinadors i organitzadors del projecte el distingit i noble senyor don Carles Casades de Còdol i l' il·lustrat Arquitecte Municipal don Ricard Giralt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.