dimarts, 10 de gener de 2017

Aquella parábola




Fons Audiovisual: Sans Narcís
Fons Hemeroteca: l'Empordà (trad.cat)
Arxiu Comarcal
Ajuntament de Girona



Aquella paràbola

La nit del 26 de Setembre de 1950 , en  una magna vetllada artística «Galas del Film» va presentar «Aquella Paràbola», film premiat al XIII Concurs Nacional de Cinema Amateur, que deu la seva realitat, al guió confeccionat pels Srs. Sánchez i Montalat  basat en la interpretació lliure de la paràbola del fill pròdig.
La primera nota destacada i comentari general del públic assistent, va ser la respectable distància que ja separa aquesta producció de l'última que havíem vist de «Galas del Film».
Ha millorat notablement la direcció duta a terme per J. Montalat que sense poder afirmar que hagi arribat a una veterania, almenys es nota ja els seus dies d'experiència i de preocupació per resoldre els difícils problemes del film.






Però el que més ressalta a «Aquella Paràbola» ha estat la càmera de  Narcís Sans, de Girona, que va solucionar "tot i la poca transparència del cel·luloide" els efectes de llum. Bons exteriors amb celatges ben escollits; més encara van resoldre els interiors que presentaven "per el seu major atreviment", més dificultat.
La interpretació va ser realitzada sense pensar que «feien teatre» .
És el primer esglaó que cal superar. Van sobresortir D. Sánchez i José Montalat, amb Luis Vega, Antonio Soler, Toni Montal, Joan Minobis, amb la col·laboració d'Antonia Campmany.
Què hi va haver algunes llacunes dos o tres interiors deficients, cert infantilisme una mica de afectisme en la interpretació? Com no anava a succeir? .
Però fer una crítica només pensant en els petits inconvenients, no és el nostre ànim.
Poc importa , es va encertar en el principal.
«Galas del Film» mereix el nostre aplaudiment i fem vots per al seu ascens ràpid.







Fí de Festa

Com a fi de festa va completar el programa un formidable '' Cop de Gong !!! a base dels més destacats finalistes de l'últim concurs artístic.
Com era d'esperar, van merèixer l'aplaudiment càlid i perllongat del públic per la seva actuació brillant.
Va tancar la vetllada la delicada actuació de  Maria Rosa Barbany, soprano solista del «Orfeó Català», qui ens va delectar amb un escollit recital de cançons catalanes.
Per la seva justa interpretació, com per la seva atractiva modulació
i fàcil a dir, el selecte públic li va tributar una gran ovació.









Cap comentari:

Publica un comentari