Diada 11 de Setembre de 1977 a Figueres

Milers d'Empordanesos celebraren la "Diada"

" FIGUERES VIBRAVA"

Fons hemeroteca: 14/09/1977 L'Empordá
Firmant: J.M.B.jr.
Fons fotografic: Figueresantic

Quantes persones hi havia a la Rambla? 1.000, 2.000 ... no ho sabem, però la Rambla era plena de gom a gom. Aquest "onze de setembre" Figueres va viure una jornada històrica.
Des de primeres hores del matí la ciutat es veia plena de senyeres que penjaven de balcons, finestres, terrats, també a l'antena dels cotxes o simplement a la camisa.
Es va calcular que hi habien de 1.000 a 1.500 senyeres en tot Figueres.
Un récord si pensem que feia un any arribaven a cent.

Cap a les onze del matí la Rambla ja es veia plena de gent.

A les dotze, el número va augmentar, la Cobla Perpinyà interpretava escollides sardanes, finalitzant amb l'Empordà, la nostra sardana més representativa, i amb "La Santa Espina" que fou ballada en una sola rotllana que emplenaba tota la Rambla.
Al mig la gent que portava senyeres i pancartes les feien onejar.

A les dotze i cinc començaren els parlaments.
En primer lloc intervingué Jaume Sobrequés, senador per Girona de l'Entesa dels Catalans.
El seu discurs durà 35 minuts i fou interrumput més de 40 vegades. Fent una mica d'història des de 1939 fins avui de com havia anat supervivent el poble català i la seva llengua i cultura. Tot seguit feu un resum del que tenia que ser la nostra vida democràtica i autonòmica, fent remarcar la solidaritat del poble català amb els altres pobles de l'Estat Espanyol. Va acabar el seuparlament amb les paraules del President Companys"Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer". Visca Catalunya!!! Prop de 40 segons d'aplaudiments seguiren a aquestes paraules.
A continuació el senyor Jordi Vilanova, membre de la comissió "Onze de Setembre a l'Alt Empordà", va llegir el manifest el.laborat per entregar a l'Ajuntament "sense que això vulgui dir que li concedim cap reconeixement" afegí, també aquestes demandes del manifest foren lliurades als parlamentaris catalans i al president Tarradelles.
Es va invitar a tots els presents a anar en manifestació cap a l'Ajuntament passant pel carrer Girona.
Encapçalava la marxa el senador Jaume Sobrequés.

En els primers moments ja començaren els crits de "Visca Catalunya", "Volem l'Estatut". "Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia", als pocs moments s'hi afegiren els de"Giró, dimissió ".

A la plaça de l'Ajuntament el senador Sobrequés i el membre de la comissió senyor Vilanova pujaren a l'alcaldia per lliurar el dit manifest. Foren rebuts per el conseller senyor Vicens, que el batlle havia encarregat per rebrel's. Tots tres sortiren a un balcó i el senyor Vilanovava entregar el manifest, diguent que el batlle senyor Giró estava absent. Això va provocar crits de protesta demanant la dimissió del batlle.

La manifestació continuà per la "pujada a l'església" i carrer de Sant Pere a on davant el monument als caiguts es guardà un minut de silenci per tots els caigutsmorts a la guerra 36-39. El monument estava tapat amb una senyera i amb una inscripció recordant a TOTS els caiguts empordanesos.

Tot seguit es clogé la marxa després de haver passat per els carrers de Maria Àngels Vayreda y per la Pujada al Castell. A la Rambla s'en tona un cop més "Els segadors". 

Un grup va anar a la presó mentre la majoria es va quedar a la Rambla tot comentat la jornada que sens dubte, fou històrica. Entre els manifestants hi havia moltes pancartes reivindicatives, senyeres i una "ikurriña". 

Aquesta manifestació va estar la més important i la més nombrosa al menys en els darrers 30 anys.A la tarda alguns varen anar a Girona o a Barcelona a on es celebraren actes entorn a la Diada. 

Tot reflexionant entorn la "Diada", el plebiscist del poble català va estar molt clar: volem l'autonomia però amb seny.

Tota una lliçó de civisme i democràcia.