dimarts, 21 d’abril de 2020

Partit Figueres / Valladolid.1982

Fons Hemeroteca: Emili Casademont i Comas / l'Empordà 
Fons Fotografic: Dani Duch

24 de Novembre 1982

I el famós Miquelet, el bomber, la va "armar"...!








Garrotada a l'àrbitre (garrotada que ningú no pot assegurar que va veure); el senyor Fandós que diu que li ve mareig... i la segona part del partit Figueres-Valladolid que no es pot començar, perquè el "refree" demana que se'l porti amb una ambulància a un centre assistencial...






«Perdoni'm, senyor Fandós, si el vaig tocar; no ho volia fer, no ho faré mai més», diuen que va dir, mig plorant, en Miquelet l'endemà del lamentable i confús fet al col·legiat valencià, quan ambdós coincidiren a la Comissaria, per tal de prestar declaració, després d'haver passat el primer la nit a la «garjola» i l'altre a la clínica Figueres.




I, així mateix, el popularíssim Miquelet, tot sumicant, diuen que va dir al president blau-i-blanc: «Sóc de la Unió, senyor Bach, no m'expulsi; ja faré bondat...» Unes frases que fan pensar en un nen petit que, penedit d'una malifeta, demana perdó per por que el castiguin...




Per cert, que parlant de por, cal remarcar que el «gran peruc» de la nit fou, sense dubte (i encara que sembli un contrasentit) el sinistre «papu negre» de torn. El senyor Fandós (que, segons els metges, no tenia pràcticament res i podia haver continuat l'encontre) es va espantar de valent, o «de covard», millor dit.





L'home degué pensar, tot demostrant ser un mal pensat de marca: «Si a la descarada, quan em retirava al descans, un «beneit» ja m'ha intentat d'agredir amb el pal d'una bandera, qui sap el que em pot passar, a la segona part, corrent per aquest camp mancat de tanques...! I, així, decidí de fer-se el «màrtir» i suspendre el partit... Perquè, amés, suposo que també degué pensar (detall importantíssim) que, si es veiés «obligat» a repetir la seva «gesta» del primer temps, xiulant un rigorossísim penal contra l'equip de casa, la «broma» li podria costar cara...





El senyor Bach davant d'aquest «tinglado», va manifestar dijous, o sigui, poques hores després de l'inacabat matx amb el Valladolid, que «sembla com si estiguessin engegant una campanya en contra que el Figueres continuï endavant amb la Copa del Rei (...)




Les persecucions i la manera com hem estat tractats en la nostra marxa l'any passat i aquest, són signes que el Figueres és un equip «massa petit» per tractar-se amb els «grans» de la competició». I va recordar, alhora, les declaracions fetes per l'entrenador sabadellenc, arran de l'eliminació del seu conjunt al Camp Municipal d'Esports. Unes declaracions capaces de fer creure a qualsevol que l'onze figuerenc és integrat per una colla de «salvatjots»...




Jo ja havia dit feia força dies (ho recordeu, cars lectors?) que els clubs poderosos, per qüestions de taquilla, no els interessa que un equip modest s'enfili enlaire en la Copa. Per això, es fan «mans i mànigues» per impedir-ho; però a voltes, sense sort... Així, i després d'haver el Figueres «arraconat» sorprenentment al Sabadell, ja es procurà que els «unionistes» se les haguessin d'entendre amb el Valladolid.




Un pobríssim conjunt de Primera, capaç, però, de fer-los fer el «catacruc» definitiu.
I a més, hom trià un àrbitre «idoni», amb una història bastant fosca, per tal de dirigir l'encontre d'anada d'una eliminatòria, predestinada a «escombrar» algú que fa massa nosa.

FOTOGRAFIES DEL PARTIT
















Cap comentari:

Publica un comentari