dimecres, 15 de novembre del 2017

Dali i el seu Cadillac


Fons fotografic: Sans Prats, Narcís 1974
Fons hemeroteca: l'Empordà
Ajuntament de Girona -CRDI
Arxiu Comarcal
A.N.C


Acte de col·locació del Cadillac de Salvador Dalí al Museu Dalí. L'artista observa les tasques de la col·locació del vehicle a l'exterior del museu. Figueres.




Ja tenim Cadillac al Museu Dalí.

La notícia de que això succeeix va sorgir amb un aire de naturalitat perquè ara, amb Salvador Dalí en el seu museu, gairebé cada dia es podria anunciar un número festiu i seriós al mateix temps.





La notícia va dir que el primer Cadillac que la signatura automobilística regalà al matrimoni Dalí-Gala (pertanyent a una mínima sèrie en què només es van fabricar sis unitats) seria dipositat al museu per convertir-se en un objecte surrealista.
El president dels Estats Units, Roosevelt, i l'actor Clark Gable, van tenir un model com aquest.
Però no tan transcendent.




La dificultat es va centrar en que, per la seva amplitud, no es va poder introduir per cap dels accessos normals. Era una sort, perquè així passàvem, de cop, al camp dalinià: havia de pujar a través d'una grua gegant per sobre de l'edifici fins deixar-lo en el jardí.
I es va fer, amb una puntualdiad japonesa. La operació comença en l'antiga plaça del peix.
Opinaba Evarist Vallés, amb aquesta interesant visió de l'artista que té de les coses que ens envolten i d'altres més allunyades, que s'hauria de restaurar ara, en el seu moment, la font de la plaça i adaptar el lloc. Amb aquesta altra visió de l'artista «excessiu» que li queda, va comentar que a la plaça seria bo prohibir l'aparcament de vehicles, ja que el seu conjunt és esplèndid. I, certament, quedava bé. Només hi havia el Cadillac i als pocs instants ja se li portava la grua ...




Els fotògrafs de reglament apareixien com sempre.

Com sempre que fa alguna cosa Salvador Dali des de les escales del jardí, apuntaven cap amunt, cap a la llum de l'Empordà.
Crec que van disparar les seves càmeres com si fossin de cine, que també n'hi havia, clar.
El que serà el "cotxe plujós",va començar a baixar fins a tocar a terra, necessari per a l'inici del seu sorprenent futur.
Amb el cotxe plujós, Salvador Dalí va recrear un de els seus objectes surrealistes que van causar sensació a París, en 1930.
Llavors, la idea va ser realitzada amb un vell taxi, situant en el seu interior a varis maniquís (em sembla que una parella representava als Ducs de Windsor) amb chófer uniformat.
Hi havia també plantes, així com una notable quantitat de cargols.




Del sostre del vehicle caia una fina pluja intermitent. El efecte produit per els caragols passejant-se pels cossos dels maniquís eren, surrealísticament parlant, molt valents, fins a l'angoixa vital assegurada.
El viatge estrany que van iniciar els durs personatges no va haver de ser tan immòbil com a primera vista sembla, el vell taxi, amb la seva càrrega, va aparèixer un dia a Nova York.
Per cert que, els nord-americans li van prohibir al senyor Dali els cargols.
El taxi estava aparcat, per la curiositat de les gents, en un cuidat jardí, van témer que a algun dels mol·luscs li donés pel figuratiu, escollís la llibertat, i els destrossés, amb fam, la zona d'una bonica gespa.




En poc més d'una setmana, va dir Salvador Dali, el cotxe plujós es posarà en marxa.
I ficarà maniquis, ignorem si s'assemblaran a algú ; suposem que plantes, en aquests temps que estan de moda, i cargols del país, grans i durs de petxina. No s'esperen prohibicions perquè estem en la línia de París. A més, pobres cargols si buscaven el seu menú a la gespa del museu. Allà només es pot «matar el cuc».
Salvador Dali  ja ha recomanat que se'ls posi algun grapat de farina, que resulta el "boccatto di cardinale" per a ells.




En fi, que això no ha fet més que començar, tal com es preveia. Perquè aviat serà un museu tan viu que fins a algunes coses es mouran ...


Fotografíes

















































































































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.