La Divina Providencia

L'origen del convent de les Monges Clarisses de la Divina Providencia a Figueres s'inicia en l'any 1847 , quan Teresa Arguyol , que havia obtingut la llicència del Papa per a la fundació de l' orde religiós , va saber que una senyora de Figueres , la senyora Margarita Cabanach , desitjava lliurar els seus béns , després de la seva mort , per a obres. L'entrevista de Teresa Arguyol amb Margarita Cabanach va donar per fruit la fundació del convent a Figueres , dedicades les seves religioses a l'ensenyament gratuït de nenes . La cessió de béns era amb la condició de celebrar tots els anys i per sempre, una novena i ofici a la Santíssima Trinitat. Per a l'edificació del convent es va adquirir part d'un olivar , pel preu de 1.100 lliures catalanes , en el lloc que  ocupava el convent , entre els carrers Santa Leocadia i González de Soto . El dia 24 d'agost de 1851 es va col·locar i beneir la primera pedra de l'edifici i el 11 setembre 1852 van prendre possessió del mateix 10 religioses procedents del Convent de Gràcia , a Barcelona . La inauguració oficial va tenir lloc el 17 de setembre de 1852, festivitat de les Nafres de Sant Francesc . Els dos sants patrons de l'església van ser el citat Sant Francesc i Santa Clara .

Només en dues ocasions va ser abandonat el convent per les monges .
La primera a l'octubre de 1868 , amb els aldarulls del destronament de la reina Isabel II i la segona al juliol de 1936 , amb motiu de la guerra civil . El 1973 , la sortida és definitiva , de forma passiva , però amb el dolor dels feligresos que tanta devoció i records els portava el seu interior , tan recollit sota les voltes sostingudes per les artístiques columnes .
El convent havia quedat envoltat d'edificació en el pas d'uns pocs anys , desapareixent així la intimitat que respirava al pati i edificacions . D'altra banda la demanda de sòl urbà per a l'edificació a què estava sotmesa la ciutat , van revaloritzat els terrenys a uns preus molt elevats . No obstant això els feligresos els dolia que no hagués estat possible salvar l' edifici de l'església , que ocupava una porció petita d'espai , en comparació amb la totalitat de la finca . Precisament en tot el sector que envoltaba l'antic convent es va edificat  gran nombre d'habitatges.

Quantes dones avui en dia poden dir,que els seus primers anys de escolarització va ser a la Providencia, que durant més d’un centenar d’anys,va estar present en la vida figuerenca.

El seu autor fou l'arquitecte Josep Roca I Bros que realitzá el projecte el 1851. Era d'estil neoclássic i estava estructurada en una sola nau de planta rectangular i absis semicircular, amb columnes corínties als laterals molt a prop dels murs, que suportaven una gran cornisa de coronament i una volta de canó. Era d'un gran interés el tractament de l'espai intern amb elements ornamentáis fets de terracotta.
Ja en aquella època sembla que les preses  estaven a l’ordre del dia,com demostren aquestes fotografies,no hi va haver temps, de retirar el confessionari ni la gran pedra de l’altar, que va quedar enterrada sota la runa.

El nou edifici, obra de l´arquitecte figuerenc Alexandre Bonaterra, es troba amb precisió a dos kilòmetres passat el poble de Vila-sacra, al costat esquerre de la carretera de Figueres a Roses.
L'entrada està al peu de la carretera i ja a pocs metres es troba el portal d´accés.
El 15 de juny de 1973, tot i que l'edificació no estava acabada del tot, les religioses de Castelló les germanes - Agnès Armero, Francesca Goñi, Nativitat Jordana, Maria Eulàlia Monlleó, Remei Panella, Adelina Pujades, Teresa de Ros- i les de la Divina Providència de Figueres - Josefa Riembau, Florència Ruiz, Cèlia Fernández, Joana Chicote, Maria Mora, Anna Blancafort, Agustina Saiz i Clara Vidal - entraren al nou monestir. Solemnitzaren la fundació amb una missa concelebrada amb la presència de tres pares franciscans i tres sacerdots seculars.